Ficha técnica
En el seu fins ara darrer treball, Armendáriz retrata les seqüeles del trauma que pateix una noia de vint-i-cinc anys que de nena va ser víctima dels abusos sexuals del seu pare mentre la seva mare mirava cap a una altra banda.
El cineasta, que defuig el morbo i el melodrama i aposta pels silencis i els suggeriments, trenca, en el pla formal, amb la seva obra anterior i ens ofereix una posada en escena realista articulada amb plans seqüència que segueixen, càmera en mà, el punt de vista de la protagonista. Lluís Homar interpreta un personatge altament detestable, que combina amabilitat, tendresa i depravació abjecta.
“El film continua ramificant·se en la memòria i la consciència de qui el veu, com fa sempre el cinema vertader” (Carlos Reviriego)