Distrito quinto

Després d’un atracament, els seus autors es reuneixen en un pis on els esperen Tina i Marta. Només falta Juan, que té els diners. Un clàssic del cinema policíac barceloní que destaca per la dimensió psicològica inusual que es va atorgar al fet delictiu. Utilitza el Districte Cinquè —nom administratiu amb què és conegut el barri del Raval i que en l’època del rodatge estava en plena transformació— com a escenari i alhora com a símbol dels canvis de la gent que viu d’esquena a les lleis de la societat. És l’adaptació de la peça teatral de Josep M. Espinàs És perillós fer-se esperar.