Ficha técnica
L’univers personal de Serguei Paradjànov troba la seva font d’inspiració màxima en l’obra de Sayat Nova. El cineasta s’endinsa en la ment i la poesia del trobador armeni del segle xviii per plasmar en imatges eternes la seva biografia d’una manera tan lliure com el pensament, cosa que fa que el personatge canviï d’identitat, de sexe o de religió sense cap problema.
“La primera seqüència del film fa una bonica al·legoria de la importància de preservar la cultura amb imatges de llibres mullats estesos al sol. Són justament aquestes imatges les que ens han fet triar per transmetre la biblioteca patrimonial com a centre de conservació i preservació. Com diu el poeta: “Sense llibres, el món no hauria estat testimoni més que de la ignorància” (Anna Fors).