Ficha técnica
Una noia, afectada pel suïcidi de la seva companya de pis, canvia de vida. Malgrat tot, no es pot despendre de la presència de la seva amiga.
“Basant-se en una tanka del poeta japonès Higashi Naoko, Kyoshi Sugita, fidel creient que el cinema succeeix en temps present, construeix les seves pel·lícules amb la tensió que això comporta, amb la qual el passat projecta una ombra tan gran com el futur.
El temps és tan fugaç com durador en aquest film, i els objectes actuen com a signes d’una vida anterior mentre se n’allunyen en una nova existència present. Com es pot construir una escena que tingui aquest efecte?
Una de les maneres que troba el film és no basant-se en la informació, sinó en el moviment i en accions concretes que ens permetin observar la profunditat d’una relació, moltes vegades fora de context. Aquí ningú no diu «cuida’t», però es cuiden mútuament amb tendresa.
Ningú no diu «això és bonic», però la bellesa és al seu voltant com un regal” (Lucía Salas).