Los felices 60 | Circles

Influit per la incomunicació d’Antonioni i la presència del fundador dels Cahiers du Cinéma com a protagonista, el film va ser un avançament de l’Escola de Barcelona, amb Carles Duran, Joaquim Jordà o Annie Settimo a l’equip, però també el bateig d’una dècada que, ja als seus inicis, es prometia feliç malgrat les seves contradiccions. Una cançó de Raimon, unes pinzellades de l’humor de Capri i el retrat sociològic d’aquella Costa Brava transformada urbanísticament a cop de “pells cremades”, també es sumen a la festa.  

La sessió inclou la projecció de:

Circles
RICARD BOFILL, 1966. Int.: Serena Vergano, Salvador Clotas, Romy. Catalunya. VE. 23'. DCP.

Aquest curt de l'arquitecte Bofill és la peça més experimental de l'Escola de Barcelona. Inicialment havia de formar part d'un film d'episodis amb Jacinto Esteva, Joaquim Jordà i Pere Portabella (“Dante no es únicamente severo”), però es va exhibir com a peça individual. "La primera premissa de Bofill fou que tot es desenvolupés en un espai en blanc, en una superfície blanca que havia de ser un cub" (Joan Amorós, director de fotografia) "Aquest audaç assaig eròtico-simbòlic és encara més admirable pel fet de ser signat per un espanyol, però no crec que s'hagi de prendre per altra cosa que allò que és manifestament: una provocació en els límits de la innocentada" (Marcel Martin).