El jove Castellet

 “Quan en la primavera de l’any 2017 la Isabel Castellet em va demanar que fes un documental sobre el seu oncle, que ella produiria, li vaig dir que jo no sabria fer una pel·lícula sobre un guanyador, perquè solament sabia fer pel·lícules sobre perdedors: Pier Paolo Pasolini, Alfons Costafreda, Manuel Sacristán, Walter Benjamin, Jaume Ferran...

Però aquella mateixa tarda a La Monroe de la Filmoteca de Catalunya li vaig fer una contraoferta: de moment, fem un fons oral, li vaig dir. I ho vam fer així: entre els anys 2017 i 2019 vam fer una dotzena llarga d’entrevistes en 4K a coetanis i amics de Josep Maria Castellet que, poc després de ser entrevistats, van anar morint: Alberto Oliart, Oriol Bohigas, Alessandra Riccio, Xavier Folch, Salvador Giner, Montserrat Sabater, Román Rojas, entre altres.
Tot just després del parèntesi obligat de la pandèmia, quan començàvem a reprendre el projecte, la foscor ens va envair a tots perquè la Isabel, inesperadament, va morir d’un càncer fulminant: a penes tres setmanes entre el diagnòstic i la seva mort.

Això fou el desembre de 2022. Poc abans, l’octubre de 2022, ens vam trobar tots dos durant més de quatre hores a la Bodega Pàdua essent allà on li vaig dir que sí, que faria el documental, però que només em centraria en la seva joventut, quan el futur intel·lectual i editor tan sols s’estava gestant.

El Jove Castellet, doncs, aplega el període entre 1926 (l’any del seu naixement) i el 1959, l’any on la vida de Castellet fa un tomb espectacular perquè en ella convergeixen quatre esdeveniments claus en la seva projecció intel·lectual: l’homenatge a Antonio Machado a Cotlliure i la posterior antologia de Laye, la primera edició dels premis Formentor, el Congrés per la Llibertat de la Cultura a Lourmarin (Congress for Cultural Freedom) i la seva participació a la COMES (Communità degli Scrittori Europei).
Al llarg de l’any 2023, amb l’absència de la Isabel, he agafat les regnes de la producció i he acabat de fer una desena llarga d’entrevistes que, o bé no estaven previstes, o bé encara no s’havien rodat: entrevistes a especialistes, precisament, de l’etapa de joventut de Josep Maria Castellet. Així, he viatjat a Jaén, a Madrid, a Milà i a París, descobrint, també algunes facetes de la vida de Castellet no prou ben conegudes.

El Jove Castellet vol precisament això: mostrar la cara menys coneguda i tal vegada oculta del famós editor i, sobretot, fugir del tòpic de les quatre coses que tothom sap: la fotografia d’Oriol Maspons, la revista Laye, l'Escuela de Barcelona, Barral, Gil de Biedma, etc... I, gràcies a l’entrevista-confessió de la María Arnau a casa seva de Segòvia, hem pogut dimensionar la importància de l’estada de Castellet al sanatori de Puig d’Olena i, és clar, la immensa petja personal que deixà en tots dos, la María i el Josep Maria, aquella experiència”.(Xavier Juncosa).