Cinemes africans al segle XXI: una història de reptes i oportunitats | Oktyabr

La sessió inaugural d'Aula de Cinema, Beatriz Leal-Riesco, comissària de l’exposició “Col·lisió extrema. Cartells de Ghana pintats a mà, anys noranta”, va fer una xerrada sobre cinema africà, seguida de la projecció del migmetratge Oktyabr (Abderrahmane Sissako, 1993).

Amb set dècades de vida, els cinemes africans i de la seva diàspora segueixen sent els grans desconeguts. La diversitat de formats, temes, estètiques i estils que ens arriben del continent ens endinsen en unes cinematografies en oposició i diàleg constant amb les d’altres continents. 

Direcció - Abderrahmane Sissako 

Guió - Georgi Rerberg, Abderrahmane Sissako 

Música - Chris Hinze 

Fotografia - Georgi Rerberg 

Interpretació - Irina Apeksimova, Willy Biyaya 

Producció -  EJVA (Moscou), La Sept Arte 

Any - 1993 

Abderrahmane Sissako - Trobades Camus 

Abderrahmane Sissako, és autor d’una obra humanista i compromesa, que explora les relacions complexes entre el Nord i el Sud, així com el destí d’un continent africà que sofreix.  

Navega entre cultures i continents. Va néixer a Mauritània el 1961, va passar la seva infància a Mali i el 1983 va marxar a la Unió Soviètica per estudiar cinema al VGIK de Moscou. Allà va realitzar els seus primers curtmetratges: la seva pel·lícula de grau, Le Jeu (1989), i dos anys més tard Octobre (de 37’ de durada), presentat al Festival de Cannes el 1993 a la secció Un Certain Regard. 

Al començament de la dècada dels noranta, Abderrahmane Sissako es va instal·lar a França. El 1998 va realitzar Life on Earth (La Vie sud Terre), programada a la Quinzena dels Directors. Heremakono (Waiting for Happiness) va ser seleccionada a Un Certain Regard el 2002 i va rebre el premi de la crítica internacional. El 2006 va tornar novament a Cannes amb Bamako, presentada fora de competició. El 2014, la seva pel·lícula més recent, Timbuktu, projectada en competició, va suscitar una gran emoció al festival i es va convertir en la primera obra mauritana en competició per l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera (2015). 

A França ha guanyat set premis César, incloent millor director i millor pel·lícula. La seva última creació és Le Vol du Boli, una òpera al Théâtre du Châtelet de París, amb Damon Albarn, el fundador del grup Gorillaz, i Blur com a compositor. 

Font: Abderrahmane Sissako - Trobades Camus 

Carta blanca: Octobre d'Abderrahmane Sissako 

Segon film del director guardonat al festival de Cannes, aquest brillantíssim curtmetratge que resisteix tots els esculls propis del format (intencionalitat, sobredeterminació, manierisme, tancament de significat), hauria de ser ensenyat a totes les escoles de cinema. Rodat als afores de Moscou, evoca en poc més de mitja hora l’epíleg d’una trobada amorosa entre una jove russa i un immigrant africà. La noia, jove empleada d’un museu d’història natural, està embarassada i no sap què farà amb la criatura. El jove ignora que és el pare. 

La narració, que avança per pinzellades impressionistes, sembla jugar amb el temps, estirant-lo, suspenent-lo, al·lucinant-lo, convertint-lo en una pura causa mental. Un breu retorn enrere al moment de la trobada, una projecció inquietant en què el jove es creua amb una nena mestissa, s’insereixen així en el moviment d’un film que descriu essencialment la desconnexió de la parella, per no dir la seva impossibilitat constitutiva. 

Aquesta estranyesa poètica, fonamentada sobretot en la inscripció incongruent d’un cos negre sobre la neu dels terrenys erms moscovites, anticipa motius estimats pel cineasta: la intersecció dels destins, els éssers desplaçats, la malenconia de l’exili. 

Una gota de sang al dit de la jove quan agafa les roses que li ofereix el seu amant cristal·litza aquest estat d’ànim en una troballa formal poderosa: un insert a color que fulmina el blanc i negre del film, testimoni dolorós de la passió de la parella. 

En algun lloc entre Chris Marker (La Jetée), Agnès Varda (Cléo de 5 à 7) i Marlen Khoutsiev (Tinc vint anys), que fou el seu professor al VGIK, Sissako hi pren aquí el vol més bell. 

Jacques Mandelbaum a Centre Pompidou (22/11/2009). 

Font: Carte blanche : "Octobre" et "La Vie sur terre" d'Abderrahmane Sissako - Centre Pompidou 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema 

Barlet, Olivier. Les Cinémas d'Afrique des années 2000: perspectives critiques. Paris: L'Harmattan, cop. 2012. 

Cinémas africains, une oasis dans le désert? (dir. Samuel Lelièvre). Conde-sur-Noireau: Corlet; Paris: Télérama, 2003. 

Le Festival Panafricain du Cinéma et de la Télévision de Ouagadougu et l'Association des Trois Mondes présentent. Les Cinémas d'Afrique: dictionnaire. Paris: Éditions Karthala: Éditions ATM, 2000. 

Fortin, Marie-Eve, 2007. Interview with Abderrahmane Sissako. Offscreen, 06, vol. 11, no. 6 Screen Studies Collection.  

Okiremuete Shaka, Femi. Modernity and the african cinema. Trenton: Africa World Press, 2004. 

Valens, Grégory, 2006. Entretien Avec Abderrahmane Sissako. Paris: Positif Editions, 10, Screen Studies Collection.