Retrats de joventut | Hitler, connais pas

A Hitler, connais pas onze nois i noies que ronden els vint anys parlen de les seves vides davant la càmera. Generació de la immediata postguerra, potser ja han oblidat d’on venen i no saben ben bé cap on van. 

Mentre habiten amb una certa indiferència els temps que els ha tocat viure, els discursos traspuen la fractura social de la França gloriosa de De Gaulle i anticipen l’arribada imminent de les revoltes del 68.

Direcció - Bertrand Blier 

Guió - Bertrand Blier 

Música - Georges Delerue 

Fotografia - Jean-Louis Picavet 

Interpretació - Zouzou 

Producció - Francia 

Any - 1963 

[...] He formulat més amunt la hipòtesi d’una pel·lícula sense diègesi, que no seria més que una successió de retrats. Aquesta pel·lícula existeix: és el primer film de Bertrand Blier, Hitler, connais pas! (1963). Es pot considerar aquest assaig com un àlbum de retrats, tots ells sobre un fons uniformement negre, animats, certament, i que, encara que més aviat xerraires, no parlen per no dir res. N’hi ha onze. El film il·lustra l’estat moral d’una certa joventut dels primers anys seixanta. Desperta o aborda qüestions interessants, que tenen més a veure, per cert, amb el cinema que amb la joventut burgesa o petitburgesa de 1963. 

Filmats per separat, sense haver-se trobat mai, els onze cobais, nois i noies, han estat acuradament preparats (posat i pausa). La fotogènia és el primer factor implicat. Els subjectes estan tan ben triats que el seu retrat i les seves paraules basten per definir-ne la classe, el caràcter i la consciència que en tenen. El cinéma-vérité hi funciona perfectament, i l’excel·lent treball de Blier polemitza espontàniament, per les seves pròpies qualitats, amb la deixadesa, la superficialitat i la manca de cura formal que van ser típiques del cinema directe ortodox, almenys el francès. Davant la càmera, els models no intenten ni actuar ni interpretar. Amb l’excepció d’una bonica morena que, en el fons i en el curs de la seva vida, deu ser una empipadora presumida, tots transmeten una sensació de franquesa, naturalitat i autenticitat. 

Amengual, Barthélemy.  Du portrait selon la peinture, la photographie et le cinéma. A: Positif. No. 473/474, Jul/Aug 2000, p.153-156. 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema 

Blier, Bertrand. Hitler, connais pas / par Bertrand Blier. París: Union Generale, 1963. 

Graff, Séverine. Le “cinéma-spectacle” comme contre-modèle. A: Le cinéma-vérité. Rennes: Presses universitaires de Rennes, 2014, p.334-338. [Consultable a: https://doi.org/10.4000/books.pur.76272] 

Logette, Lucien.  Bertrand Blier. Cruelle beauté.  A: Jeune Cinéma. No. 406/407, Spring 2021, p.155-157. 

Roux, Baptiste.  Bertrand Blier 1939-2025. Souvenirs d'en France. A: Positif. No. 769, 2025, p.77. 

Tirard, Laurent. Más lecciones de cine: entrevistas a cargo de Laurent Tirard : [clases magistrales de grandes directores explicadas por ellos mismos]. Barcelona: Paidós, 2008.