Dossier Film (INCLUIDO EN Aula de Cinema 2025/2026)

Etnoficció postcolonial: Guinea Bissau | Mortu nega

Introducció

Mortu nega és el primer llargmetratge produït a Guinea- Bissau, restaurat recentment.

Fitxa tècnica

Direcció - Flora Gomes 

Guió - Manuel Rambout Barcelos, Flora Gomes i David Lang 

Música - Djanun Dabo i Sidonio Pais Quaresma 

Fotografia - Dominique Gentil 

Interpretació - Bia Gomes, Tunu Eugenio Almada, Caio Leucadio Almeida, Mamadu Uri Balde, Tomas Cabral, Irene Dias Camara, Tomango Cande, Abi Cassama, Pedro da Silva, Maria Ceneira de Carvalho, Fernando de Pina, Francisco Dias, Carfala Djassi, Flora Gomes, Ermelinda Goncalves, Irene Lopes, Ivone Leite Lopes, Noemia Katar Madi, Gildo Mendes, Ernestro Moreira, Homna Nalete, M'Male Nhasse i Edna Rosa.

Producció - Guinea Bissau 

Any - 1988 

La crítica diu

Les preocupacions del cineasta africà giren al voltant de com es veu i es representa a si mateix, així com de la comprensió que el públic té de la seva obra, guiat a més per la responsabilitat de superar les imatges despectives del continent produïdes i difoses històricament, i la necessitat constant de transformar o crear noves representacions d'Àfrica, els africans i les seves històries. En aquest sentit, Flora Gomes no només fa pel·lícules, sinó que construeix històries ben estructurades amb personatges realment desenvolupats psicològicament que tenen importància en la trama per als homes africans (especialment les dones) i els negres [...] Els personatges centrals de Flora Gomes són políticament conscients en diverses esferes, però sobretot, són conscients de les seves realitats i del seu sistema.

Almeida de Oliveira, Jusciele Conceição. “O filme será um elemento original da arte negra”: Sobre os finais metafóricos dos filmes africanos de Flora Gomes. A: Revista da ABPN. Curitiba: Universidade Federal do Paraná, 2019. Vol. 11, núm.27, p.16.

Com afirma Amílcar Cabral, «Si la història ens permet conèixer la naturalesa i l'abast dels desequilibris i conflictes que caracteritzen l'evolució d'una societat, la cultura ens permet saber quines van ser les síntesis dinàmiques, elaborades i fixades per la consciència social per a la solució d'aquests conflictes» [...] Mortu Nega i altres pel·lícules de Flora Gomes s'apropien d'aquesta idea de cultura [...] reinventant la idea de cultura nacional a través del cinema, el paper del qual continua sent central en la lluita per la descolonització cultural.

Falconi, Jessica. Mortu Nega de Flora Gomes: o cinema e a luta na Guiné-Bissau. A. Oficina Global, 2023.

Bibliografia

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema 

Almeida de Oliveira, Jusciele Conceição. Mortu nega (1988):cinema e história na lutade independência e opós-colonial “daquelesa quem a morte foinegada”. A: Significação. São Paulo: 2017, vol.44, núm.47. DOI: 10.11606/issn.2316-7114.sig.2017.125903  

Almeida de Oliveira, Jusciele Conceição. “O filme  será um elemento original da arte negra”: Sobre os finais metafóricos dos filmes africanos de Flora Gomes. A: Revista da ABPN. Curitiba: Universidade Federal do Paraná, 2019. Vol. 11, núm.27, 11-37.  

Falconi, Jessica. Mortu Nega de Flora Gomes: o cinema e a luta na Guiné-Bissau. A: Oficina Global, 2023. 

Medeiros, Paulo I Apa, Livia (ed.). Contemporary lusophone african film: transnational communities and alternative modernities. New York: Routledge, Taylor & Francis Group, 2021.  

Ukadike, Nwachukwu Frank. Questioning African cinema: conversations with filmmakers. Minneapolis: University of Minnesota Press, 2002.