Cinema-poesia. Margaret Tait

“La paradoxa és que, en el documental, les coses reals representades corren el risc de perdre la seva realitat en ser fotografiades i presentades d’aquella manera «documental», i això no té poesia. En la poesia, passa una altra cosa. Costa dir què és. Presència, ànima o esperit, una empatia amb allò en què es posa l’atenció, un sentiment envers allò, fins al punt d’identificar- s’hi” (Margaret Tait).

My Room, Via Ancona 21 (Margaret Tait, 1951)

A portrait of Ga (Margaret Tait, 1952)

Hugh MacDiarmid: A Portrait (Margaret Tait, 1964)

Place of Work (Margaret Tait, 1976)

Aspects of Kirkwall 5: The Look of the Place (Margaret Tait, 1981)

Garden Pieces (Margaret Tait, 1998)

La preocupació artística de Margaret Tait amb el detall de la quotidianitat comparteix molt amb les concepcions generals de les pràctiques cinematogràfiques feministes, en les quals l'autoexpressió s'identifica com un antídot a les representacions massa simplificades de les dones en el cinema convencional. Com explica Pam Cook, l'èmfasi en allò personal, íntim i domèstic, sempre ha estat important per al moviment de les dones i la forma del diari personal, per exemple, ha estat sempre un mitjà d'expressió personal per a les dones a les quals es van tancar altres vies”. Mentre Tait mantenia que estava filmant el que hi havia al seu voltant en lloc d'intentar qualsevol tipus de treball autobiogràfic, el cos de la seva obra, incloent-hi poemes de cinema, retrats i pel·lícules pintades a mà, és sovint elogiat per la seva capacitat de capturar l’ “autenticitat” de l’experiència. David Curtis descriu Tait com “Marie Menken de Bretanya”, el treball dels dos cineastes que comparteixen “una claredat de visió i una senzillesa –gairebé ingenu– de la tècnica: plans “massa llargs”; càmera de mà no sempre perfectament quieta o anivellada; edicions freqüents i abruptes a la càmera, i una afició a la matèria senzilla i íntima”. Però com Menken, o altres cineastes comparables com Gunvor Nelson o Chick Strand, els esforços d'experimentació dels quals Robin Blaetz assenyala que històricament van ser mal interpretats com amateurs, el treball de Tait ha estat marginat en diversos moments, a través de diversos contextos.

Neelly, Sarah. Stalking the image: Margaret Tait and intimate filmmaking practices. A: Screen, Vol 49, No. 2, Summer 2008, p.216 221.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema 

Gallina significa miel: poemas escogidos y ensayos sobre cine de Margaret Tait. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2015.

Morgan Martin. Oxygen, Orkney & Ozone: The Oceanic Works of Margaret Tait (tesis doctoral). University of Guelph.

Peters, Camilla. Filmmaker Margaret Tait: A Woman’s Voice in Context (tesis doctoral). Falmouth University and University of the Arts London. 

Roddick, Nick. Tait of grace. A: Sight and Sound. Vol. 25, No. 6, Jun 2015, p.54.

Voelcker, Becca. A working landscape. A: Sight and Sound. Vol. 28, No. 11, Nov 2018, p.12-13.