Un cinema atmosfèric: Lucrecia Martel | La ciénaga

La ciénaga no s’adapta a una estructura narrativa clàssica. Els personatges no han de revelar cap veritat oculta, ni existeix cap relació de causa-efecte entre els esdeveniments que afecten les famílies de Mecha i Tali.

No ofereix cap crescendo dramàtic, sinó una acumulació de situacions que podrien anar desapareixent a poc a poc o donar pas a situacions dramàtiques. Els personatges tenen una relació especial amb la natura, que no és ni agradable ni acollidora. Si s’hagués de buscar un element clau a La ciénaga, seria la sensació de malestar.

Direcció - Lucrecia Martel

Guió - Lucrecia Martel

Música - Herve Guyader, Emmanuel Croset

Fotografia - Hugo Colace

Interpretació - Mercedes Morán, Gabriela Borges, Martín Adjemián, Leonora Balcarce

Producció - Argentina

Any - 2001

Un pou de cadàvers, cossos i decadència burgesa proporciona l'escenari de La ciénaga de Lucrecia Martel. Fent-se ressò dels elements abstractes i volàtils d'aquest entorn, la pel·lícula mai s'instal·la en una narrativa clarament dalinada, en lloc de submergir l'espectador en el drama profund d'una família desfavorida però subestimada reunida en el seu amagatall d'estiu.

[...] La ciénaga pot haver estat el primer llargmetratge de Martel, però mostra confiança tant en les seves capacitats com en la intel·ligència del seu públic. La pel·lícula s'enlluerna amb detalls i digressions: les relacions i les transgressions passades són insinuades, però rarament explicades; els arguments són instigats, però només ocasionalment seguits; i encara que la violència constantment s'amaga darrere de la façana de la família, mai es desvia completament en vessament de sang. Les composicions sorprenents de Martel, mentrestant, articulen encara més els no parlats.

Abunden els enquadraments de pes i els espais claustrofòbics, mentre que la humitat embolcalla les seves imatges en una membrana de cel·luloide tangible humida, cosa que permet que el paisatge transmeti el que es podria anomenar el misteri metafísic al cor de la pel·lícula.

Cronk, Jordan. La cienaga. A: Sight and Sound. London. Vol. 25, No. 2, mayo 2015, p.96.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema 

Dufays, Sophie. Infancia y melancolía en el cine argentino: de la ciénaga a la rabia. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: Biblos, 2016.

Elena, Alberto; Díaz, Marina (ed.) The Cinema of Latin American. London; New York: Wallflower, 2003.

Felten, Uta. El nuevo cine de mujeres de Latinoamérica: observaciones en torno a la poética transgresiva en "La ciénaga" de Lucrecia Martel. A: Area Abierta. Madrid. Vol. 14, No. 3, 2014, p.81-97.

Jones, Kent. Recommended: La Ciénaga. A: Film Comment. New York. Vol. 41, No. 1, jan/Feb 2005, p.78-79.

Oubiña, David. Estudio crítico sobre La Ciénaga: entrevista a Lucrecia Martel. Buenos Aires: Picnic Editorial, 2009.