Ciclo

La quadratura del Cercle A

Eraserhead (David Lynch, 1976)
Mama Roma (Pier Paolo Pasolini, 1963)
Vredens Dag / Dies Irae (Carl Theodor Dreyer, 1943)

18/10/2017 - 06/02/2018

calendario

que arriba a les sessions abans que comencin i no li agrada que altres arribin a mitja projecció, que no discrimina les obres perquè siguin rodades ja fa anys, en blanc i negre o perquè vinguin de països cinematogràficament exòtics.

Cada sala té el seu tipus d’espectador: jove i definitivament modern el del Casablanca, intel·lectual capaç d’encanallar-se el de l’Alexis, demòcrata i interessat sobretot per les qüestions de societat el de l’Arcadia, políticament compromès el dels Arkadin, resistent i curiós el de l’Ars, molt british el de l’Atenas, obert a totes les ruptures el del Capsa, més minoritari el del Maldà…

No mentir mai a l’espectador, no enganyar amb la mercaderia. El Cercle A va posar fi a la publicitat buida i que no volia dir res. Quan prometia comèdia, rèiem; quan proposava obres socials o polítiques, apreníem i ens indignàvem; quan deia que anava a tocar-nos la fibra sensible, ens emocionàvem i sentíem empatia. Els espectadors del Cercle A triaven el film i es reconeixien entre ells, sentien que formaven part d’un club. No eren un ramat, sinó clients ben informats. En matèria de cinema només feien confiança al Cercle A!

Un cicle que hem preparat i que ha de desenvolupar-se al llarg de tres mesos ens donarà una idea de la línia de programació seguida pel Cercle A i, des del 18 d’octubre i fins al mes de febrer del 2018, una exposició ens permetrà comprendre millor què va significar aquesta iniciativa fruit de l’entusiasme cinèfil del tercet Fages-Figueras-Kirchner, tres bojos —“qui ha de voler veure pel·lícules amb lletreros?”, els deien— que van contribuir de manera decisiva a millorar el nostre paisatge cultural.

Programa

Prima della rivoluzione
Antes de la revolución
"El segon film de Bertolucci és una formulació poètica i totalitzadora dels seus temors i dels perills que ha patit i que ha sabut superar" (Miguel Marías).
Mamma Roma
PIER PAOLO PASOLINI, 1963.
Dead Men Don't Wear Plaid
Client mort no paga
Un detectiu privat rep la visita d’una dona enigmàtica que li encarrega resoldre un cas estrany de suïcidi.
Nazarín
LUIS BUÑUEL, 1958.
Aguirre, der Zorn Gottes
Aguirre, la cólera de Dios
Any 1560. Amb l'imperi inca destruït, una expedició espanyola s'endinsa en l'amazones a la recerca de la llegendària terra d'El Dorado.
Parting Glances
Una obra de culte del cinema gai i un dels primers films que tracta el tema de la sida, la malaltia que posaria fi a la vida del director del film pocs anys després del rodatge.
Sex, Lies and Videotapes
Sexo, mentiras y cintas de vídeo
Palma d’Or a Cannes, mostra en clau de comèdia la vida d’una parella jove i la irrupció en les seves vides d’un noi que en trenca l’harmonia i que crea una situació límit en el matrimoni.
Myra Breckinridge
Adaptació de la novel·la satírica de Gore Vidal, amb una confrontació explosiva entre Raquel Welch i Mae West.
Ma nuit chez Maud
Mi noche con Maud
ÉRIC ROHMER, 1969.
Dersu Uzala
Dersu Uzala (El cazador)
AKIRA KUROSAWA, 1975.
L'assassin habite... au 21
L'assassí viu... al 21
Al barri parisenc de Montmartre es cometen un seguit de crims en què l’assassí deixa cínicament la seva targeta de visita.
Le mari de la coiffeuse
El marit de la perruquera
Una història d’amor que es converteix en un viatge pels senders intangibles del màgic i del poètic. Va significar el gran boom de Patrice Leconte, que va plasmar una obsessió infantil amb la complicitat de Jean Rochefort.
La peau douce
La piel suave
L’amor, de vegades l’amor foll, és un dels grans protagonistes dels films de Truffaut. Per a 'La peau douce' s’inspirà en un fet real que havia llegit en un diari, una crònica de successos a partir de la qual el director va construir un melodrama passional amb l’adulteri com a motor de fons, però també amb la fragilitat dels sentiments.
Distant Voices, Still Lives
Veus distants
TERENCE DAVIES, 1988.
De man die zijn haar kort liet knippen
L'home del crani rasurat
ANDRÉ DELVAUX, 1966
Gertrud
Adaptació de la peça teatral de Hjalmar Söderberg, 'Gertrud' va ser l’últim film de Dreyer, que va lluitar fins a la seva mort, el 1968, per dur a terme un projecte sobre Jesús.
To Be or Not To Be
Ser o no ser
L’última pel·lícula que Carole Lombard va interpretar abans de la seva tràgica mort és una de les peces fonamentals de la comèdia de tots els temps.
My Beautiful Laundrette
La meva preciosa bugaderia
Amb l’ajut d’un “íntim” amic seu anglès, un jove pakistanès vol fer fortuna en el negoci de les bugaderies automàtiques. Filmat en 16 mm per a la televisió, 'My Beautiful Laundrette' va saltar a la pantalla gran gràcies al seu èxit al festival d’Edimburg, i va esdevenir un dels films britànics més importants de la dècada dels vuitanta.