Ficha técnica
A Eleni hi ha la poètica de la tristesa, el sentiment dilatat en el temps i les seqüències llargues, repletes de silencis amb rerefons. Un film al qual s’ha d’arribar sense presses i que inicia una trilogia amb què l’autor de La mirada d’Ulisses pretén donar una visió personal del segle passat.
“Em pregunto si algú, abans d’Angelopoulos i des dels grans autors del classicisme, havia aconseguit aixecar un projecte humanista tan gràfic, simbòlic i elevat. Eleni pot considerar-se la successora natural de Les troianes, Antígona i Electra, i Angelopoulos, l’hereu solitari que des d’un hel·lenisme interior, sense Sol ni Olimp, assumeix la tradició civilitzada del pensament poètic en aquell peculiar trànsit de l’existència humana” (Àlex Gorina - Guía del Ocio).