Programació març 2026

Isabel Herguera

L’animació pren protagonisme en el programa de la Filmoteca, seguint l’estela de la imatge d’aquest 2026, dissenyada per la il·lustradora Nadia Hafid, i com a preàmbul dels cicles d’anime japonès que arribaran a la primavera. I ho fa amb una artista i cineasta al centre d’un cicle i una proposta expositiva.

Exposició: Isabel Herguera. El desig d’un lloc imaginat

Una revisió de l’obra de la cineasta i artista Isabel Herguera (Sant Sebastià, 1961) des dels seus inicis l’any 1983 fins l’actualitat. La seva trajectòria s’ha desenvolupat a partir de l’experimentació amb el dibuix, el videoart, la videoinstal·lació i l’animació, i ha explorat metodologies i procediments que oscil·len entre l’artesanal i el tecnològic. Després d’una gran retrospectiva a Sant Sebastià el 2024, aquesta nova exposició presenta, per primera vegada a Barcelona, alguns dels seus projectes més rellevants posant una atenció particular als processos de creació, els mètodes de treball, els dibuixos preparatoris i els quaderns de viatge.

La mostra incorpora una recerca inèdita sobre les relacions entre Catalunya i el País Basc en el món del videoart i planteja un recorregut per les creacions d’Herguera: des de l’etapa a Alemanya i els Estats Units, fins als projectes desenvolupats a Àsia, període en que va començar a integrar noves pràctiques col·laboratives. S’evidencia així una vocació pedagògica que, al llarg de tres dècades, l’ha portat a compartir la seva experiència amb altres generacions, sigui en l’àmbit acadèmic o a través de tallers arreu del món. Exposició comissariada per Nekane Aramburu i produïda per la Filmoteca de Catalunya, a partir de la mostra “Retrospectiva” a Kutxa Fundazioa (2024).

Cicle: Isabel Herguera. Imaginaris compartits

Vet aquí un cinema que neix de l’experimentació plàstica. Que es gesta en llibretes de viatge, col·leccions d’objectes o en taules de vidre on l’animadora busca el moviment amb la mateixa fruïció amb què es fixa en el gruix d’un traç o d’un plec; on la narrativa neix de les possibilitats i els límits del dibuix, el collage o el teatre d’ombres. En el cinema d’Isabel Herguera hi conviuen exploració i llibertat. Una personalitat narrativa i artística que és alhora un diàleg proper i significatiu amb obres pioneres i coetànies d’èpoques i procedències molt diverses. El cicle, comissariat per Laura Ginès, posa en relació les set pel·lícules presents a l’exposició amb les de mestres i companyes que l’han influït, i alhora situa l’artista com a mentora d’una generació posterior, dibuixant la cartografia d’un cinema animat que allarga la mà cap a les arts visuals.

Johan van der Keuken

Cineasta, viatger, Johan van der Keuken s’apropa al món filmant-lo. El seu cinema parteix d’un respecte profund envers la singularitat de tot allò que toca. Per això, pot afirmar que “filmar és un treball d’amor”. Com una autèntica extensió del cos, la càmera pesa sobre l’espatlla del cineasta i acompanya els seus desplaçaments. En resulten assajos sensibles, intel·ligents, compromesos i plens de bellesa que proposen un diàleg fèrtil entre la realitat i les possibilitats de representació del cinema documental.

Hiroshi Shimizu

Aquesta retrospectiva vol redescobrir un mestre que va filmar la vida amb una senzillesa exemplar. Amic i contemporani d’Ozu i Mizoguchi, va dirigir més de 160 films entre el cinema mut i la postguerra, caracteritzats per una càmera en moviment constant, rodatges en exteriors i una mirada plena d’humanitat. Shimizu retrata viatgers, dones marginades, infants i treballadors precaris amb una sensibilitat única, allunyada del dramatisme convencional i sempre atenta a l’encant de les coses petites. Les seves pel·lícules sovint prenen forma de road movies i celebren el pas del temps. Un cinema que respira aire pur, llibertat i compassió.
Amb la col·laboració de Japan Foundation.

Christian Petzold. D’A Festival de Cinema

Petzold és una de les veus més singulars del cinema europeu contemporani. Com els personatges de les seves pel·lícules, sempre en trànsit, es mou, amb elegància i misteri, entre fronteres i categories. El seu cinema combina l’eficàcia narrativa de gèneres clàssics com el thriller o el noir amb una singularíssima mirada d’autor, alterna pel·lícules d’època amb sobris retrats de problemes contemporanis, però, sobretot, fa conviure el registre realista amb la irrupció més o menys explícita dels fantasmes. Amb la col·laboració del Goethe Institute.

Mia Hansen-Løve

Hansen-Løve ha desenvolupat com a cineasta un llenguatge propi i delicat, a l’hora intel·lectual, lluminós, serè i melancòlic. Incorpora sempre elements autobiogràfics que difuminen els límits entre ficció i experiència viscuda, i fa emergir temes universals com el trànsit a la maduresa, el pas del temps, el dol i la pèrdua, així com la possibilitat de començar una nova vida. A través d’un realisme subtil, interpretacions naturalistes i un ús significatiu de la música, les seves pel·lícules adquireixen una gran delicadesa emocional que contradiu la seva aparent simplicitat i la confirmen com una de les directores més sensibles i coherents del cinema d’ara. La cineasta rebrà el Premi D’A d’aquesta edició i protagonitzarà una sessió especial amb motiu del 20è aniversari de Cinema en curs, en què conversarà amb cineastes i joves que hi han participat.

Ross Brothers. Americana Film Fest

Els germans Ross —Bill i Turner— nascuts a Sidney (Ohio), tenen una filmografia breu però molt coherent, recognoscible i profundament autoral. Les seves pel·lícules són peces híbrides que es mouen entre el documental i la ficció, entre la realitat observada i la realitat escenificada, sempre amb una mirada íntima i poètica. El seu cinema juga amb l’onirisme del quotidià i aborda la vida des de l’empatia, la fragilitat i el lirisme. Les seves imatges respiren humanitat i transformen espais i comunitats reals en experiències sensorials carregades de bellesa i veritat emocional.

I també...

Continua el repàs de l’etapa muda de Fritz Lang i les projeccions de les pel·lícules candidates al Premi Lux del Parlament Europeu.

El cicle Arxiu viu ofereix un remix de tràilers preservats al Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca, en la sessió Properament en aquesta pantalla (antologia de tràilers), presentada per Josep Calle.

Visibilitzem el cinema català projectarà la digitalització d’un film de culte, Més enllà de la passió, de Jesús Garay.

Paula González serà la protagonista de Dies curts, on parlarà del procés d’escriptura dels seus guions, presentarà storyboards i un avançament del seu primer llargmetratge, La chica y el ruiseñor.

Una sessió especial reconeixerà la trajectòria de la darrera Gaudí d’Honor, Sílvia Munt, amb una de les seves darreres obres com a directora, Las buenas compañías.

De bell nou. La restauració del mes recupera Killer of Sheep, el projecte amb què Charles Burnett es va graduar a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) l’any 1977, restaurat pel UCLA Film & Television Archive. La pel·lícula és reconeguda com una pedra angular del cinema nord-americà, una obra que continua captivant pel seu realisme cru i poètic i per la sensibilitat envers la vida quotidiana.