La retrospectiva redescobreix un mestre del cinema japonès, contemporani d’Ozu i Mizoguchi, que va filmar la vida amb una senzillesa exemplar. Un cinema que respira aire pur, llibertat i compassió.
Hiroshi Shimizu és una de les figures clau del cinema japonès. Amic i contemporani d’Ozu i Mizoguchi, va dirigir més de 160 films entre el cinema mut i la postguerra, caracteritzats per una càmera en moviment constant, rodatges en exteriors i una mirada plena d’humanitat. Shimizu retrata viatgers, dones marginades, infants i treballadors precaris amb una sensibilitat única, allunyada del dramatisme convencional i sempre atenta a l’encant de les coses petites.
Les seves pel·lícules sovint prenen forma de road movies i celebren el pas del temps: criatures que juguen mentre el món s’ensorra, dones que busquen refugi. Des dels primers melodrames muts fins a les obres més tendres de la postguerra, el seu cinema respira aire pur, llibertat i compassió.
Hiroshi Shimizu (1903-1966) va tenir una llarga carrera que li va permetre dirigir més de 160 pel·lícules durant més de quatre dècades. D'ell Kenji Mizoguchi va dir: "Yasujirô Ozu i jo aconseguim fer bones pel·lícules amb molta feina, però Shimizu és un geni". Va començar treballant per a Shochiku a Tòquio a l'edat de 21 anys, i en els seus primers anys com a director va ser un dels millors representants del nou estil impulsat des de l'estudi de Kamata. A Shochiku hi va passar les dècades anteriors a la guerra i els anys que va durar el conflicte bèl·lic, mentre que quan va acabar la seva filmografia pren un rumb diferent.
Les seves pel·lícules sempre van estar marcades per un naturalisme lluminós, un estil molt formal i una càmera molt mòbil, a la qual s'ha qualificat d'errant. Tan mòbil o errant com ell mateix, conegut per rodar en exteriors i en localitzacions repartides per tot el país. Sempre va mostrar en les seves històries un interès profund pels menys representats, pels nens, per les dones treballadores, pels viatgers i pels marginats.
El cicle reuneix una selecció de títols essencials que permet recórrer diverses etapes de la seva filmografia, des d'una de les seves pel·lícules mudes més conegudes fins a una de les seves últimes pel·lícules, dirigida en la dècada dels 50 durant l'edat d'or del cinema japonès. Les pel·lícules que integren el programa mostren l'amplitud temàtica i formal del director, així com la seva mirada sensible cap als problemes quotidians d'uns personatges que Shimizu mostra sempre pròxims.
Amb la col·laboració de la Fundación Japón Madrid, la retrospectiva dedicada a Hiroshi Shimizu, un dels grans mestres de l'edat d'or del cinema japonès, arriba ara a la Filmoteca de Catalunya després d'haver passat pel Círculo de Bellas Artes de Madrid, la Filmoteca de Galicia i la Filmoteca de València.
