Cicle
Hiroshi Shimizu és una de les figures clau del cinema japonès. Amic i contemporani d’Ozu i Mizoguchi, va dirigir més de 160 films entre el cinema mut i la postguerra, caracteritzats per una càmera en moviment constant, rodatges en exteriors i una mirada plena d’humanitat.
Shimizu retrata viatgers, dones marginades, infants i treballadors precaris amb una sensibilitat única, allunyada del dramatisme convencional i sempre atenta a l’encant de les coses petites.
Les seves pel·lícules sovint prenen forma de road movies i celebren el pas del temps: autobusos que travessen muntanyes, criatures que juguen mentre el món s’ensorra, dones que busquen refugi. Des dels primers melodrames muts fins a les obres més tendres de la postguerra, el seu cinema respira aire pur, llibertat i compassió.
Aquesta retrospectiva vol redescobrir un mestre que va filmar la vida amb una senzillesa exemplar.
Amb la col·laboració de:
