Ficha técnica
“La fidelitat de Visconti a la novel·la del príncep Lampedusa no és només argumental, sinó principalment sentimental; la novel·la i la pel·lícula són una mateixa visió de dos prínceps: un Lampedusa i un Visconti; tots dos són conscients de què es debat: una visió narrativa del Risorgimento a Sicília; tots dos estan d’acord: allò va representar un frau per al poble sicilià i un entroncament de l’antiga classe dirigent (l’aristocràcia) en la nova riquesa (la burgesia).
Però tant Visconti com Lampedusa realitzen la seva obra amb enyorança: el personatge del príncep Salina hi és respectat i fins i tot estimat. Estilísticament, Il Gattopardo significa l’entrada de Visconti en una nova narrativa cinematogràfica, i en aquest aspecte resulta una obra esplendorosa, riquíssima i artísticament aconseguida. Un acte de vertadera cultura, no gens gratuït ni formalista. La llarguíssima seqüència del ball al palau Ponteleone és antològica” (Arnau Olivar).
Agraïments: Isa Vega i Mar Cortés Ruiz.
Activitat en relació amb la conferència Els palaus de Gattopardo, d’Isa Vega el 21 de desembre a les 18.30h al Centre Obert d'Arquitectura.
Amb la col·laboració de:
