La nova digitalització de ‘Pont de Varsòvia, de Pere Portabella, es presenta a Bolonya

La Filmoteca de Catalunya és una peça essencial en la conservació, documentació i accessibilitat del llegat de Pere Portabella, com a dipositària del seu arxiu fílmic i documental. La tasca de recerca, restauració i digitalització de pel·lícules i documents del cineasta es presentarà al llarg dels anys 2026 i 2027 en programes propis i mitjançant col·laboracions amb la resta d’entitats participants a Acció Portabella.

És en aquest context que s’ha dut a terme la digitalització de Pont de Varsòvia, film de l’any 1989 que suposa un punt d’inflexió en la trajectòria del cineasta. La digitalització s’ha realitzat al Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya com a part del programa Visibilitzem el cinema català, en col·laboració amb l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). La digitalització s'ha realitzat a partir de materials fotoquímics supervisats pel propi Pere Portabella i el director de fotografia Tomàs Pladevall.

Està previst que la nova còpia digital de Pont de Varsòvia també es es presenti properament en altres festivals internacionals, abans d'arribar a les sales de la Filmoteca al Raval a la tardor.

Notes sobre la pel·lícula

«Pont de Varsòvia marca el retorn de Pere Portabella al cinema després d'una pausa de 13 anys, durant la qual va exercir com a representant electe a les primeres institucions democràtiques després del règim franquista. En la filmografia d'un director i productor que es va veure obligat a navegar per les ombres de la dictadura mitjançant estratègies obliqües i clandestines, Pont de Varsòvia destaca com una exhibició enlluernadora de virtuosisme cinematogràfic, sostinguda per la fotografia magistral de Tomàs Pladevall. Per primera vegada, Portabella va poder accedir lliurement a nous fons públics per finançar una producció a gran escala, filmada amb la meticulositat del cinema comercial contemporani –tot i que, fidel al seu esperit crític i indisciplinat, va posar aquests mateixos recursos en contra d'els que els proporcionaven. En una època en què les produccions amb finançament públic a Catalunya i Espanya afavorien adaptacions literàries força convencionals, Portabella va persistir en la seva intenció de transgredir "l'hàbit de fer cinema amb criteris narratius excessivament estrictes, heretats de la literatura". Pont de Varsòvia desplega, així, un mosaic de quadres meta-cinematogràfics que dissolen les convencions narratives clàssiques, reflexionen sobre l'especificitat del mitjà i estableixen diàlegs fascinants entre gèneres cinematogràfics i llenguatges artístics. Una invitació, en paraules del mateix cineasta, a "acceptar que hi ha altres maneres possibles de veure i experimentar el cinema". En consonància amb el compromís de Portabella de no separar mai la innovació formal de la crítica política, els personatges de Pont de Varsòvia, coescrits amb Octavi Pellissa –un militant comunista tornat de l'exili– ofereixen una crítica ferotge a una classe intel·lectual mediocre i autosatisfeta, que vaga entre còctels i discussions interminables, paralitzada per un discurs impotent i amnèsic en el context de la caiguda del Mur de Berlín i les cicatrius polítiques del segle. Una pel·lícula d'una bellesa inquietant i intrigant, Pont de Varsòvia parteix d'una premissa de llibertat radical que encara desafia la mirada contemporània. Almenys, la declaració de Portabella que va acompanyar l'estrena de la pel·lícula el 1989 encara és vigent: «Ens vam deixar portar pel plaer de l'aventura. En definitiva, el que la pel·lícula, una vegada acabada, hauria de transmetre a l'espectador.»

Pablo La Parra Pérez
Director de la Filmoteca de Catalunya

Jordi Vidal
Films59, curador dels fons fílmics i documentals de Pere Portabella

Pont de Varsòvia
Direcció: Pere Portabella. Espanya, 1989. DCP. 88’

Guió: Pere Portabella, Octavi Pellissa, Carles Santos. Fotografia: Tomàs Pladevall. Muntatge: Marisa Aguinaga. Disseny de producció: Pep Duran. Música: Carles Santos. Repartiment: Carme Elias, Paco Guijar, Jordi Dauder, José Maria Pou, Ona Planas, Francesc Orella, Pep Ferrer, Jaume Comas. Producció: Films 59.

Una professora, un escriptor i un director d'orquestra –tres personatges, dues parelles– assisteixen a un gran còctel literari. L'escriptor acaba d'obtenir el premi de novel·la per la seva obra Pont de Varsòvia. El guanyador contesta una rere l'altra les preguntes dels periodistes, però és incapaç de fer una síntesi de l’argument del seu llibre. De manera que caldrà llegir-lo. En un bosc cremat apareix vestit amb un equip de submarinista el cadàver del director d'orquestra. L'acció de la pel·lícula se situa ara en el temps que precedeix a aquest desenllaç insòlit, un temps que revela les relacions entre la professora i el director d'orquestra simbolitzat en un paisatge urbà de Berlín amb el Pont de Varsòvia al fons. Els diferents graus de tensió entre la vida i l'obra dels tres personatges principals provoca una discussió. L'atzar –un accident imprevisible– interromp la història.

Notes del director

«Amb un argument que es resumeix en tres línies, em vaig proposar explicar una història oberta i suggeridora. L'atzar, un accident imprevisible, interromp la història. Amb aquesta base argumental i el propòsit d'atribuir a la imatge l'autèntic discurs del film, vaig realitzar Pont de Varsòvia transgredint l'hàbit de fer cinema amb criteris narratius excessivament estrictes, heretats de la literatura. Acceptar que existeixen altres maneres possibles de veure i estar en el cinema. Assumir la poesia, la pintura o la música com a punts de referència per servir-se d'ells i no únicament servir-los. I aquest procés va començar en la fase prèvia al guió quan va caure la primera idea, com una gota de tinta sobre una pàgina en blanc, el més semblant a una pantalla: el cadàver d'un escafandrista trobat en un bosc cremat. Així va començar Pont de Varsòvia. A partir d'aquí, ens vam deixar portar pel plaer de l'aventura. En definitiva, el que la pel·lícula, una vegada acabada, hauria de transmetre a l'espectador».

Pere Portabella

Notes sobre la digitalització

Pont de Varsòvia és un cas especial per la seva senzillesa. Atès que Tomás Pladevall i Pere Portabella havien realitzat conjuntament, l'any 2001, un C.R.I. (Color Reversal Intermediate), del qual es van generar materials digitals de projecció, es va procedir a escanejar aquest element, el CRI en 35 mm, a 5K i adaptar tot el flux de treball perquè coincidís amb el color aprovat pels seus autors. El tractament digital amb DIAMANT va permetre reduir les taques de pols i les ratllades acumulades pel pas del temps i pels tiratges de còpies, i es van generar nous materials digitals: un DCP 4K per a la projecció en sales i materials destinats a la conservació digital a llarg termini. Pel que fa al so, es va partir de la restauració realitzada per Ricard Casals l'any 2005.

Crèdits de la digitalització:
Digitalitzat en 4K el 2026 per la Filmoteca de Catalunya en col·laboració amb l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) al Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya, a partir d'una còpia intermediària reversible de 35mm. Per a la digitalització s’ha comptat amb material fotoquímic supervisat per Pere Portabella i Tomàs Pladevall.