Aula de cinema

A principis del segle XX, una sèrie de directors d'arreu van contribuir a fixar algunes convencions del llenguatge cinematogràfic. Aquest film rupturista del director d'Intolerance és un clàssic del cinema que conserva intacta la capacitat d'emocionar.

Si hi ha un corrent cinematogràfic que difícilment decep, aquest és el neorealisme italià. El nom respon a un cinema que va servir com a testimoni d'una època dura, just després de la Segona Guerra Mundial -tot i això, no hi ha un únic neorealisme, sinó molts. Un tret en comú de tots els films d'aquest moviment divers és la seva voluntat de la plasmar la quotidianitat, amb els seus anhels i les seves misèries. 'Umberto D' n'és una bona mostra.

Sens dubte, "Citizen Kane" va suposar, en el moment de la seva estrena, una absoluta revolució.

Analitzem aquest gènere cinematogràfic a partir de la visió d'un film de Douglas Sirk, segurament un dels directors que més s'identifiquen amb el melodrama.

L'arribada del sonor al cinema va suposar tota una revolució. Avui passem un dels films mítics d'aquella transició.

El triomf de la revolució russa també es va reflectir en el cinema. Tota una sèrie de cineastes van fer seves les teories marxistes i van realitzar un cinema que s'adequava a aquest discurs.

Com no podia ser d'una altra manera, una història del cinema ha de començar pels seus orígens. Proposem una sessió dedicada als primers films de la història, amb pel·lícules d'entre 1896 i 1917 preservades al nostre Centre de Conservació i Restauració.