20a Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya

Una finestra oberta a les cinematografies àrabs i del Mediterrani

Del 5 al 19 de novembre de 2026

La pel·lícula encarregada d’obrir aquesta 20a edició el dijous 5 de novembre serà Cotton Queen (Alemanya, França, Palestina, Egipte, Qatar, Aràbia Saudita i Sudan, 2025), primer llargmetratge de la cineasta sudanesa i russa Suzannah Mirghani. S’aproxima a la memòria colonial a través d’una protagonista femenina que es converteix en motor de transformació d’un poble del Sudan dedicat al cultiu del cotó. Va ser premiada a L’Atelier de la Cinéfondation del Festival de Cannes el 2022 i estrenada posteriorment a la Settimana Internazionale della Critica del Festival de Venècia de 2025. Mirghani presentarà la pel·lícula a Barcelona i participarà en la inauguració de la Mostra.

Un dels eixos d'aquesta vintena edició és la relació entre cinema clàssic i contemporani, al voltant de la colonització, la resistència, la memòria i les transformacions socials i polítiques. En aquest marc, la Mostra dedica una mirada específica a la representació de Palestina en el cinema i a les diferents formes en què els cineastes han construït i preservat la seva memòria.

La pel·lícula de cloenda serà Palestine 36, de la cineasta Annemarie Jacir, una de les veus més reconegudes del cinema palestí contemporani. Ambientada en la Gran Revolta palestina de 1936-1939 contra el domini colonial britànic, recupera un episodi fonamental de la resistència anticolonial. El rodatge va ser interromput després dels atemptats del 7 d’octubre de 2023 i es va haver de traslladar a terres jordanes. Jacir presentarà la pel·lícula i participarà en un col·loqui el diumenge 15 de novembre.

Ficcions sudaneses, palestines, tunisianes i egípcies

Enguany, la Mostra ha rebut el nombre més alt de pel·lícules de la seva història, amb un augment de la ficció respecte del documental. La Secció Oficial Ficció inclourà cinc llargmetratges que recorren Sudan, Palestina, Tunísia i Egipte. Entre els títols més esperats hi ha Once Upon a Time in Gaza (França, Palestina, Alemanya i Portugal, amb participació de Qatar i Jordània, 2025), dels germans palestins Tarzan i Arab Nasser. Els directors de Gaza Mon Amour situen aquesta nova història a Gaza l’any 2007, fent que realitat i ficció es confonguin mentre reflexiona sobre la utilitat de fer cinema en un territori ocupat.

Des de Tunísia arriba Looking for Ayda (Tunísia i França, 2025), segon llargmetratge de la cineasta Sarra Abidi, un drama sobre la solitud, la pèrdua d’identitat i l’alienació del treball contemporani. També des de Tunísia, el veterà cineasta Mohamed Zran (premiat pel seu llargmetratge Essaïda) presenta Mon Ami (Tunísia, 2025), rodada en un únic pla seqüència de 85 minuts. La pel·lícula acompanya Idrissa, un jove immigrant senegalès que troba Hassan, un home gran ferit i abandonat als carrers de la Medina de Tunis.

La ficció egípcia estarà representada per El Sett (Egipte, 2025), de Marwan Hamed, un ambiciós biopic sobre Umm Kulthum, que recorre la vida de la gran cantant egípcia des de la infantesa fins a la seva consagració internacional, culminada amb el seu històric concert a l’Olympia de París el 1967.

Preservar la memòria palestina al cinema

La Mostra dedica una programació especial a la memòria cinematogràfica de Palestina, amb un diàleg entre obres clàssiques i contemporànies curades per Maher Abi Samra, i amb col·loqui posterior. En aquest recorregut, la Mostra recupera Introduction to the End of an Argument (Palestina-EUA-Canadà, 1990), d’Elia Suleiman i Jayce Salloum, un film experimental que qüestiona la manera com el cinema i els mitjans occidentals han representat els àrabs i, especialment, els palestins. El programa el posa en diàleg amb Resistance, Why? (Líban, 1971), de Christian Ghazi, un documental que recorre les arrels històriques de la resistència palestina i la història de del país fins al 1948.

La revisió històrica es completa amb Ehki ya Asfoura / Cuéntame, pajarito (Egipte, 2007), d’Arab Loutfi, documental que recull el testimoni de set dones palestines que van participar en la resistència armada durant els anys seixanta i setanta. La directora contraposa les experiències militants amb escenes quotidianes que les mostren també com a dones, mares i companyes.

El diàleg entre arxiu i creació contemporània continua amb The Flowers Stand Silently, Witnessing (Gran Bretanya, 2024), de Theo Panagopoulos, sobre un cineasta palestí establert a Escòcia que emprèn un viatge per recuperar imatges de la seva terra natal.

També forma part d’aquest recorregut Anatomie du contrôle (Palestina, 2024), de Mahmoud Alhaj, un assaig experimental sobre l’evolució tecnològica de la violència i els mecanismes de control que Israel exerceix sobre Gaza i el poble palestí.

Finalment, la recuperació de Al-makhdu’un / Los engañados (Síria, 1973), de Tewfik Saleh, basada en la novel·la Men in the Sun, de Ghassan Kanafani, permet recuperar una de les obres fonamentals del cinema àrab vinculat a la qüestió palestina. El film segueix tres palestins que, als anys cinquanta, intenten arribar a Kuwait per començar una nova vida, i reflexiona sobre l’exili, la pèrdua de les arrels i la identitat dels refugiats.

Una jornada dedicada als desapareguts d’Algèria

Dissabte 14 de novembre, es presentarà el Memorial dels desapareguts d’Algèria, impulsat pel Collectif des Familles de Disparus en Algérie (CFDA) i Sodepau el 2009, que enguany ha estat refet i recuperat, amb el suport de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). La sessió especial partirà de la projecció de Cançó per Amine (Itàlia-França, 2009), d’Alberto Bougleux, que a través la figura de Nassera Dutour, mare d’Amine i presidenta de CFDA, retrata la lluita de les famílies dels algerians segrestats per l’exèrcit i la policia durant els anys de la «guerra contra el terrorisme». Tots dos participaran a la presentació del Memorial.