Dies curts febrer 2026: Àlex Sardà

Dies curts és una aposta ferma de la Filmoteca de Catalunya pel format curt que vol explorar altres maneres de fer i donar veu a cineastes de proximitat. Una ocasió per conèixer a fons l’evolució d’autores consolidades o els processos de treball de qui tot just comença. Aplega peces amb poca projecció als circuits majoritaris, acompanyades d’una conversa pausada i del plaer de descobrir noves mirades.

De febrer a juny, un divendres al mes, Dies curts rebrà enguany Paula González, Rocío Montaño, Tariq Porter, Martina Rogers i Àlex Sardà, que inaugura el cicle divendres 13 de febrer a les 19.00 h a la Sala Laya.

Àlex Sardà a 'Dies curts'

El cinema és ple d’històries de privilegi i de cineastes que l’han gaudit sense miraments. Àlex Sardà ens anima a preguntar-nos si és també el lloc des d’on posar-lo en qüestió, des d’on construir mirades que incomodin i, en conseqüència, ajudin a desmuntar-lo.

La posada en escena de Sardà, format a l’ESCAC, és una aposta sòbria que posa especial atenció en la direcció d’actors i actrius, peces clau en l’elaboració dels seus treballs. La sessió de Dies curts, amb la seva presència i la dels seus col·laboradors habituals, permetrà veure tres de les seves pel·lícules, mai vistes en conjunt, fins ara: Gang (2020), Fuga (2021) i El príncep (2023). Una d’aquestes, El príncep, ha estat guardonada amb el Premi Gaudí al millor curtmetratge. Totes tres tenen en comú un punt de vista que no fuig de problematitzar situacions quotidianes i que s’articula a partir de diverses variacions d’un mateix protagonista. Amb ell es desgrana, entre altres coses, el costat més fosc de la masculinitat hegemònica.

El gest artístic de Sardà també inclou la composició musical, el muntatge i el guió per a altres cineastes i, a més, forma part de bandes de música catalanes. La seva aposta commou i remou, deixa silencis, no resol ni mastega els discursos. Més aviat proposa, retrata i ajuda a contemplar com les maneres de fer i de ser dels seus protagonistes es mouen amb facilitat en un món fet a mida dels qui, malgrat tot, encara tenen el poder.

Divendres 13 de febrer 19.00 h
Sala Laya
Presentació a càrrec d’Àlex Sardà i d’alguns dels seus col·laboradors habituals.

Alex Sardà (Barcelona). Graduat a l'ESCAC, ha estat guardonat amb el Premi Gaudí al millor Curtmetratge per El Príncep (15L Films, Canada, 2024), estrenat a la SEMINCI 2024, on va rebre el premi a Millor Curtmetratge Nacional. En el seu pas per festivals ha continuat recollint premis i reconeixements.

Es va estrenar en el llargmetratge amb el documental Hafreiat (15L Films, Al Jazeera, 2022), estrenat al Sheffield DocFest 2022, i premiat com a millor documental nacional a la SEMINCI 2022, amb Menció Especial del Jurat a Miradasdoc 2023 i Premi Internacional del Públic a l'Amman Film Fest 2023. Un projecte que, com Els Salvatges, explora les relacions familiars i colonials.

El seu anterior curtmetratge, Fugida (Nanouk Films, Movistar+, 2021), va ser destacat per Cahiers du Cinéma com un dels curts de l'any 2021 i va recollir diversos premis a la Millor Interpretació d'Enric Auquer com el del Festival de Màlaga i Premis Pávez, entre d'altres. Al costat del seu primer curtmetratge, Gang (Nanouk Films, 2020), els tres curts funcionen com a tríptic en l'exploració de les masculinitats contemporànies i els seus conflictes.

Entre els seus treballs també destaquen les bandes sonores per al llargmetratge El camí més llarg per tornar a casa, de Sergi Perez i el curtmetratge A perro flaco, de Laura Ferrés. Ha format part de bandes com Heather o Acción Diplomática. Més recentment s'ha estrenat en el muntatge amb el curtmetratge Plàncton, d'Irene Moray.