Jan Svankmajer serà a la Filmoteca el dijous 27 de setembre

Jan Svankmajer

21/09/2018

El llegendari cineasta Jan Svankmajer, figura de referència de l'avantguarda cinematogràfica txeca -i, per extensió, europea- serà a la Filmoteca el proper dijous 27 de setembre, a les 18.30h, per participar en l'acte d'homenatge que li ret la Raymond Roussel Society, que li lliurarà la segona medalla d'honor de la història d'aquesta entitat.

El cineasta i artista rebrà la medalla d'honor de la Raymond Roussel Society

El llegendari cineasta Jan Svankmajer, figura de referència de l'avantguarda cinematogràfica txeca -i, per extensió, europea- serà a la Filmoteca el proper dijous 27 de setembre, a les 18.30h, per participar en l'acte d'homenatge que li ret la Raymond Roussel Society, que li lliurarà la segona medalla d'honor de la història d'aquesta entitat.

Titellaire, escultor, pintor, membre del grup surrealista txec des de 1970, Jan Švankmajer (Praga, 1934) ha firmat entre 1964 i 2018 una trentena llarga de films, entre els quals sis llargmetratges, tots travessats pel seu humor negre, tots crítics amb el poder, tots plens d’objectes que es rebel·len contra els seus propietaris i d’homes víctimes de lògiques absurdes.

Artista visual i cineasta de referència del surrealisme i del cinema d'animació -el seu compatriota Milos Forman va dir d'ell que era l'encreuament perfecte entre Disney i Buñuel-, Svankmajer és l'autor més complexe Rakvickarna (Jan Svankmajer, 1966)i coherent de la seva generació, un artista que gaudeix d'una enorme reputació arreu del món. Una reputació que va arribar-li de manera una mica tardana, a partir de la retrospectiva que li va dedicar, l'any 1983, el festival de cinema d'Annecy i, sobretot, a partir de la concessió del Premi del festival de cinema de San Francisco The Golden Gate Persistance of Vision Award, l'any 1997. A banda dels reconeixements per la seva trajectòria cinematogràfica, Svankmajer també ha estat protagonista de diverses exposicions artístiques arreu del món.

A partir dels seus inicis com a director de teatre inscrit en la fèrtil tradició del teatre txec de titelles, des del seu desembarcament en el cinema, l'any 1964, Svankmajer s'ha destacat com un cineasta únic dotat d'un poderosíssim univers personal, i com un creador singular capaç d'usar una enorme diversitat de tècniques -acció en viu, titelles, collage, dibuixos animats, figures en argila i, notablement, stop-motion- per posar-les al servei d'un cinema molt personal però alhora universal. Els seus films transcendeixen la mera dimensió cinematogràfica per esdevenir eines al servei de la transgressió i la resistència (no debades, al llarg de la seva vida Svakmajer ha conviscut amb sis règims polítics diferents a la seva Txecoslovàquia natal). Alhora, les seves pel·lícules contenen un important còrpus tèoric i conceptual, i inclouen, gairebé sempre, magnífiques creacions d'obres plàstiques que sovint són, de fet, la pròpia font d'inspiració dels seus treballs.

Amb fonts d'inspiració tan diverses com el marquès de Sade i Lewis Carroll, l'àmplia varietat temàtica de les seves pel·lícules, que abasta des de qüestions polítiques a estudis simbòlics de la fisiologia humana (amb la burocràcia i la incomunicació, el sexe i l'escatologia, la descomposició i la mort com a constants) es complementa amb grans dòsis d'absurd i humor negre.

L'homenatge de la Raymond Roussel Society

El dijous 27 de setembre, a les 18.30h, Jan Svankmajer visita la Filmoteca per participar en l'homenatge que li ret la Raymond Roussel Foundation, que li atorgarà la seva medalla d'honor. La sessió comptarà amb Jabberwocky (Jan Svankmajer, 1971)presentacions de diversos experts, la projecció de sis curtmetratges del txec (que el 2012 ja va ser objecte d'un cicle a la Filmoteca) i una taula rodona a l'entorn de la significació de la seva obra.

Els sis films que es projectaran, seleccionats pel mateix Svankmajer, són: Rakvickarna (1966. SD. 10'); Byt (1968. SD. 13'); Jabberwocky (1971. VOSE. 14'); Moznosto dialogu (1982. SD. 12'); Zamilowané maso (1988. SD. 1') i Konec Stalinismu v Cecach (1990. VOSE. 15`).

Alhora, l'homenatge de la Raymond Roussel Foundaton inclou la incorporació del cineasta txec com a membre d'honor d'aquesta entitat dedicada a la difusió de l'art arreu del món.