Programem un cicle de cinema neoexperimental italià de la mà del crític i teòric Adriano Aprà

Su Re / El Rei (Giovanni Columbu, 2012)

03/12/2018

Adriano Aprà és un dels principals teòrics i especialistes en història del cinema d’Itàlia. Crític, assagista i professor d’Estètica del cinema a la Universitat de Roma, ha fet estudis dedicats a André Bazin, Jean-Luc Godard, Andy Warhol, Pietro Germi o Roberto Rossellini, entre d’altres, i va ser fundador i director de la revista de referència Cinema e film, a més d’haver dirigit la Mostra de Pesaro i la Cineteca Nazionale italiana als anys noranta.

Inclou una mostra de films que surten dels marges convencionals i que Aprà ha seleccionat per ser exhibits en un circuit alternatiu de sales de Roma

Adriano Aprà és un dels principals teòrics i especialistes en història del cinema d’Itàlia. Crític, assagista i professor d’Estètica del cinema a la Universitat de Roma, ha fet estudis dedicats a André Bazin, Jean-Luc Godard, Andy Warhol, Pietro Germi o Roberto Rossellini, entre d’altres, i va ser fundador i director de la revista de referència Cinema e film, a més d’haver dirigit la Mostra de Pesaro i la Cineteca Nazionale italiana als anys noranta.

Aprà també ha fet algunes incursions com a actor a les ordres de Bernardo Bertolucci o Marco Ferreri, i com a director amb el film de ficció Olimpia agli amici i un documental dedicat a Rossellini.

Darrerament, Adriano Aprà s’ha interessat pel cinema italià neosperimentale, per les noves formes expressives i per com aquestes afavoreixen el naixement de sales alternatives. Ha impulsat l’Associazione Culturale Fuorinorma i ha aconseguit implicar 20 sales independents romanes en la programació de 20 films que també en mereixen l’adjectiu: fets amb mitjans modestos, fora de les convencions, inventant el seu gènere, cercant noves estratègies expressives, diferents i oposades a les que han institucionalitzat el cinema de ficció i el documental, noves estructures dramàtiques, noves opcions de muntatge, música i so. Són projectes que persegueixen un estil personal, una fita estètica que va més enllà de la voluntat d’explicar una història.

Una petita mostra d’aquest cinema contracorrent italià és la que ara es podrà apreciar a la Filmoteca.