Projectem 'El precio de la risa', un documental sobre el Paco Martínez Soria més desconegut

El precio de la risa (Gabriel Lechón, 2017)

09/04/2018

Trenta-sis anys després de la mort de Paco Martínez Soria, estrenem a Barcelona 'El precio de la risa' (Gabriel Lechón, 2017), el documental que desmunta alguns dels tòpics més estesos sobre l’actor –i, de pas, sobre el cinema i el teatre de l’època– i que ens descobreix la història de l’artista, però també de la persona i l’empresari, un productor sempre desitjós d’omplir les sales de riures i alegria.

El divendres 13 d'abril a les 18.30h, amb una presentació a càrrec de la filla de l'actor, Consuelo Martínez, i d’Enrique Iglesias, productor dels darrers espectacles teatrals de Martínez Soria

Trenta-sis anys després de la mort de Paco Martínez Soria, estrenem a Barcelona 'El precio de la risa' (Gabriel Lechón, 2017), el documental que desmunta alguns dels tòpics més estesos sobre l’actor –i, de pas, sobre el cinema i el teatre de l’època– i que ens descobreix la història de l’artista, però també de la persona i l’empresari, un productor sempre desitjós d’omplir les sales de riures i alegria.

Per presentar-nos el film, el proper divendres 13 d’abril a les 18.30 h, comptarem amb la presència de dues de les persones que més bé van conèixer Martínez Soria: la seva filla Consuelo Martínez i el seu gendre Enrique Iglesias, alhora productor dels últims espectacles teatrals de l’intèrpret.

Cartell d'El precio de la risaA través d’imatges d’arxiu, fotografies personals, fragments de pel·lícules i el testimoni de col·legues de professió com José Sacristán, Emilio Gutiérrez Caba, Arturo Fernández i Luis Varela, El precio de la risa repassa la vida i la trajectòria professional d’un personatge sovint identificat amb el tòpic de “paleto de poble”, un ignorant amb boina arribat a la gran ciutat i obnubilat per les dones, un masclista de bon cor que provocava mil i una confusions.

El documental revisa tots aquests estereotips i mostra, en paraules del seu director, “el Paco que hi havia sota la boina’.  La producció dóna vida a tota la grandesa que s'amagava darrere del personatge i ens descobreix un home interessat sobretot pel teatre tot i deure la seva enorme popularitat al cinema. De fet, en paraules del director, El precio de la risa és el preu de Martínez Soria va pagar pel seu enorme èxit i per la seva devoció pels escenaris: un preu econòmic però també, és clar, familiar. És des d'aquesta perspectiva que el film també desvetlla diversos aspectes de la vida personal de Martínez Soria, i compta, per exemple, amb una  entrevista amb el seu fill, monjo al monestir de Poblet, i el testimoni d’experts com Joan Mariné, director de fotografia i Premi Nacional de Cinema, i el productor José Luis Escolar, fill d’Irene Gutiérrez Caba.

Paco Martínez Soria: un actor, productor i empresari teatral molt lligat a Barcelona

Martínez Soria va néixer l’any 1902 a Tarazona, però aviat es va traslladar a Barcelona, on va créixer i va iniciar-se professionalment en el teatre. Els seus inicis es remunten a muntatges d’obres de Shakespeare i Molière als escenaris de Gràcia i en produccions d'associacions obreres, i és a la ciutat comtal on va fundar la seva primera companyia i on es va casar i va viure gran part de la seva vida.

Fanàtic de Molière, admirador de Chaplin i Keaton, i habitual del cinema espanyol des de força jove, Martínez Soria va fer de la comèdia la seva vida. Pocs saben, però, que el seu primer paper protagonista al cinema va ser al film Paquete, el fotógrafo público número uno, una comèdia d’Iquino –el director amb qui més cops va col·laborar– produïda per la CNT, sindicat al qual Martínez Soria es va afiliar l’any 1936, quan el govern de la República va decretar l’afiliació sindical obligatòria. Després, amb l'esclat de la guerra, l’actor va abandonar el cinema per dedicar-se al teatre durant quasi dues dècades, i no va tornar a participar en una pel·lícula fins a mitjan anys 50.

Paco Martínez Soria (1902-1982)El seu primer gran èxit popular a la pantalla li va arribar amb La ciudad no es para mí (1966), dirigida per Pedro Lazaga i amb un guió no acreditat de Fernando Lázaro Carreter, una comèdia costumista que s’inscriu perfectament en el cinema franquista de l’època i que va fixar el personatge de Paco Martínez Soria en les retines dels espectadors. El film –una “espanyolada”, com se sol dir col·loquialment– reflectia bé la societat pàtria d’aquells temps, i va iniciar una llarga llista de títols en què l’actor catalano-aragonès interpreta, amb petits matisos, aquest mateix personatge.

Curiosament, la visió de la societat espanyola que mostren aquestes pel·lícules contrasta amb la vida personal de l’actor, com El precio de la risa s’encarrega d’aclarir. Per a l'autor del documental, Gabriel Lechón, l'associació de Paco Martínez Soria al franquisme "és injusta", tal com demostra una entrevista que el còmic, ja gran, va concedir a Bibiana Fernández a la televisió per descobrir que “el seu pensament no era el d'una persona associada al franquisme”. 

De fet, Martínez Soria era, sobretot, un emprenedor teatral, un actor i productor que va recórrer mig país amb les seves gires i que es va arruïnar diversos cops. En les seves pròpies paraules, el cinema era “un passatemps. Un principi per arribar al teatre”. I al teatre va dedicar gran part de la seva vida, fent dos espectacles per dia i adquirint, primer amb Ignacio Iquino i a partir de 1960 en solitari, el teatre Talia de Barcelona, on des d’aleshores Martínez Soria va estrenar totes les seves produccions teatrals –sainets i comèdies populars com les que l’havien fet conegut entre el públic– fins a la seva mort l’any 1982.