Premsa

Quatre històries taiwaneses d’Edward Yang

Yi Yi (Edward Yang)

28/08/2023

Un cicle recupera quatre llargmetratges de la curta filmografia del capdavanter de la nova onada del cinema taiwanès, truncada per la seva prematura mort el 2007, després d’haver guanyat el premi al millor director a Cannes per ‘Yi Yi’, el seu film més popular. Per presentar l’obra de Yang la Filmoteca rebrà la visita de Chen Pin-Chuan, exdirector del Taiwan Film Institut, dimarts 12 i dimecres 13 de setembre.

La presentació de Yi Yi al festival de Cannes de l’any 2000 va ser la revelació d’una de les grans figures del cinema oriental, però la seva prematura mort el 2007 va convertir aquest en el seu darrer llargmetratge i va frustrar les possibilitats de difusió de la seva obra. Ara un breu cicle permet recuperar quatre dels seus llargmetratges, inclòs Yi Yi, en una oportunitat única per acostar-se a la filmografia d’un cineasta tan important com desconegut.

Edward Yang, nascut a Xangai el 1947 i criat a Taiwan, encara era un nen quan la seva família, com dos milions de ciutadans xinesos més, va emigrar de la Xina continental a Taiwan després del final de la Guerra Civil Xinesa. Interessat des de sempre pel cinema, va deixar de banda les seves aspiracions de desenvolupar una carrera cinematogràfica per formar-se en enginyeria. Després de llicenciar-se a Taipei, es trasllada a Florida per cursar un màster i s’estableix als Estats Units.

Mentre treballa a Seatle en el sector informàtic i s’interessa per l’arquitectura torna a sentir-se atret pel cinema. Yang va créixer veient pel·lícules de Federico Fellini i Robert Bresson, i sempre ha reconegut la seva admiració per l’obra de Michelangelo Antonioni, una influència determinant en el seu cinema. També va rebre l’influx dels films de Wim Wenders i, en especial, de Werner Herzog: la visió epifànica del film de Herzog Aguirre, la còlera de Déu va fer que deixés la seva feina d’enginyer informàtic a Seattle i tornés a Taipei, on va fer-se cineasta i va esdevenir un observador implacable dels canvis socioeconòmics del Taiwan de finals del segle XX. El seu retorn va coincidir amb l’aparició d’una generació de cineastes disposats a injectar nova vida a la indústria cinematogràfica del seu país.

Als nostres temps
Als nostres temps

El 1982, amb el film col·lectiu Als nostres temps, dona el tret de sortida al Nou Cinema de Taiwan, un corrent cinematogràfic realista sorgit com a resposta a la censura i les restriccions governamentals i caracteritzat per la representació de la vida quotidiana i l’exploració de temes socials i polítics. Juntament amb Yang, cineastes com Hou Hsiao-hsien, Tsai Ming-liang o Ang Lee fan fer un salt de qualitat estratosfèric al cinema de l’illa, fins aleshores orientat exclusivament a l’entreteniment i la propaganda.

Una història de Taipei
Una història de Taipei

Molts consideren Yang la figura principal d’aquest moviment, però la seva prematura mort, després de ser premiat al Festival de Cannes per Yi Yi, va limitar extraordinàriament la difusió de la seva obra a Occident. El gruix de la filmografia de Yang se situa al Taipei dels nostres dies, en un retrat de la seva cultura híbrida i esquizofrènica, una amalgama d’influències xineses, japoneses i occidentals amb les complexitats de la modernitat, l’alienació urbana, i les amenaces del capitalisme y del declivi dels valors familiars. La seva obra s’acostuma a dividir en tres períodes: la seva trilogia urbana (That Day on the Beach, Una història de Taipei i Terroritzadors); les obres novel·lístiques (Desires, A Brighter Summer Day i Yi Yi) i les agudes sàtires socials (A Confucian Confusion i Mahjong).

Yi Yi
Yi Yi

Aquest cicle, ocasió immillorable per acostar-se a una figura cabdal del cinema taiwanès, serà presentat per Chen Pin-Chuan, exdirector del Taiwan Film Institute, el dimarts 12 i el dimecres 13 de setembre.

 

Amb la col·laboració de:

Ministry of Culture Taiwan

Oficina Cultural y Económica de Taipei