En el centenari del seu naixement, recordem la filmografia de Peckinpah, que va redefinir el gènere dotant-lo d’un aire crepuscular i nostàlgic. Formalment es caracteritza per combinar les morts a càmera lenta amb un muntatge vertiginós, un estil que ha fet que se’l consideri un “poeta de la violència”.
Enamorat de l’estil de vida del Far West, Sam Peckinpah (1925-1984) es fogueja com a realitzador televisiu en sèries de l’Oest i, ja com a cineasta, revitalitza el western en un moment en què aquest estava tocat de mort. En un temps de canvi i de crisi, Peckinpah actua com a pont entre els ideals del cinema clàssic i les inquietuds que acabarien configurant el Nou Hollywood.
Ja en els seus primers films, però sobretot amb The Wild Bunch (Grup salvatge, 1969), aconsegueix redefinir el gènere portant-lo a un terreny crepuscular en què la nostàlgia per un passat perdut, l’ocàs dels herois i els canvis inexorables de la civilització, cobren un gran protagonisme juntament amb una mirada desencantada sobre la condició humana i una barreja singular de lirisme i violència. El western dels anys 60 i 70 del segle passat no s’entendria sense la seva aportació, com demostren títols presents al cicle com Duelo en la alta sierra, Pat Garrett & Billy the Kid, La balada de Cable Hogue o Junior Bonner.
A nivell formal inventa una nova manera de representar l’acció tot combinant morts sanguinolentes a càmera lenta amb un muntatge vertiginós, que li va valer el renom de “poeta de la violència”. També va conrear altres gèneres com el thriller i el cinema bèl·lic, però sempre en clau de western. En el cicle hi ha exemples com Perros de paja, La fugida, Els aristòcrates del crim o La cruz de Hierro.
Ara que es compleix el centenari del seu naixement, la Filmoteca recupera una mostra representativa de l’obra de Sam Peckinpah, un autor imprescindible del cinema modern més enllà de la polèmica, la fúria i la testosterona que han envoltat les seves pel·lícules.