Arruinat, el 1927 Jean Epstein es trasllada a la Bretanya amb l'objectiu de descansar i refer-se. Però el verí del cinema li corre per les venes. Aviar rodarà alguns films, documentals de ficció, sobre la dura vida dels pescadors i dels habitants de les illes d'aquella zona. En aquesta sessió podreu veure alguns d'aquests "films marins".

Dos films més de l'etapa marítima de Jean Epstein, que projectem en una sessió doble única.

Una doble sessió integrada per 'La Bretagne', un documental de l'etapa bretona, i 'Coeur de gueux.

'Les bâtisseurs' és un film rodat en període d'entreguerres, i 'Efforts de productivité dans la fonderie' el 1953. Ambdós, però, són films documentals amb un propòsit molt específic, publicitari,i ambdós són fruíts d'encàrrecs.

Dos films, un documental breu i una pel·lícula comercial de ficció composen aquesta sessió, una de les darreres dedicades al cinema de Jean Epstein.

Un documental sobre els films bretons de Jean Epstein complemente la visió de 'Vive la vie', que el cineasta va rodar amb el seu amic Jean Benoit-Lévy.

Diego Galán, crític i director de cinema i responsable del festival internacional de cinema de San Sebastià en dues etapes diferents (1986-1989 i 1995-2000) ens presenta la sessió inaugural d'aquest cicle que reflexiona sobre les relacions de poder i el gènere.

La sessió primaveral de Future Shorts reuneix el bo i millor de la producció recent de curtmetratges. Una experiència global (les projeccions tenen lloc a més de 300 ciutats) que a Barcelona té la Filmoteca com a seu d’acollida.

'A tiro limpio' és un film indispensable de la cinematografia catalana i una fita del policíac barceloní que comptarà amb la presentació del cineasta Josep M. Forn, Jordi Marcos i JOrdi Marimón.

Sovint, quan es pensa en el cinema suec, el primer nom que apareix és el d'Ingmar Bergman. Un cineasta que va debutar en el llargmetratge l’any 1946 per després dedicar-se a l'elaboració d’una poètica personal que en principi el va conduir pels camins d’un cert neorrealisme expressionista; que després el va portar a una deriva simbolista ("Det Sjunde inseglet" i "Jungfrukallan") i que finalment el va signar les "pel·lícules de cambra" que agrupa sota la rúbrica de "la trilogia del silenci".