Un documental sobre els films bretons de Jean Epstein complemente la visió de 'Vive la vie', que el cineasta va rodar amb el seu amic Jean Benoit-Lévy.

Diego Galán, crític i director de cinema i responsable del festival internacional de cinema de San Sebastià en dues etapes diferents (1986-1989 i 1995-2000) ens presenta la sessió inaugural d'aquest cicle que reflexiona sobre les relacions de poder i el gènere.

La sessió primaveral de Future Shorts reuneix el bo i millor de la producció recent de curtmetratges. Una experiència global (les projeccions tenen lloc a més de 300 ciutats) que a Barcelona té la Filmoteca com a seu d’acollida.

'A tiro limpio' és un film indispensable de la cinematografia catalana i una fita del policíac barceloní que comptarà amb la presentació del cineasta Josep M. Forn, Jordi Marcos i JOrdi Marimón.

Sovint, quan es pensa en el cinema suec, el primer nom que apareix és el d'Ingmar Bergman. Un cineasta que va debutar en el llargmetratge l’any 1946 per després dedicar-se a l'elaboració d’una poètica personal que en principi el va conduir pels camins d’un cert neorrealisme expressionista; que després el va portar a una deriva simbolista ("Det Sjunde inseglet" i "Jungfrukallan") i que finalment el va signar les "pel·lícules de cambra" que agrupa sota la rúbrica de "la trilogia del silenci".

Quan Michelangelo Antonioni va rebre un Oscar honorífic, l'any 1995, l'actor Jack Nicholson va dir: "En els espais buits, silenciosos del món, Antonioni ha trobat metàfores que que il·luminen els racons silenciosos dels nostres cors, i també una bellesa estranya i terrible, austera, elegant, enigmàtica i aterridora".

A partir dels anys 50 i sobretot en les dues dècades posteriors, el coreògraf Bob Fosse va canviar Broadway per sempre amb musicals com 'Damn Yankees', Sweet Charity' i molts d'altres. Com a cineasta, només va signar vuit títols, però la simplicitat expressiva dels seus intèrprets (ballarins a qui Fosse sempre anomenava 'actors') també va revolucionar el gènere musical.

Quan 'Yellow Submarine' es va estrenar, l'any 1968, immediatament va ser reconegut com un film de referència que va revolucionar el gènere, integrant l'estil lliure de l'època -amb referències al pop-art d'Andy Warhol i Martin Sharp, entre d'altres- amb innovadores tècniques d'animació.

Inaugurem el cicle dedicat a Alain Resnais amb tres curtmetratges documnentals rodats entre 1950 i 1955. Aquesta sessió inaugural del cicle ret homenatge a la lluitadora antifeixista Neus Català

projectem el segon i el tercer episodi de la sèrie.