Dossier Film (INCLÒS A Dossier didàctic )

Adiós muchachos

Au revoir les enfants

Fitxa tècnica

Direcció Louis Malle
Guió Louis Malle
Música Franz Schubert, Camille Saint-Saëns
Fotografia Renato Berta
Interpretació Gaspard Manesse, Raphaël Fetjo, Francine Racette, Stanislas Carré de Malberg, Philippe Morier-Genoud, François Berléand, François Négret
Producció França
Any 1987

Temes clau

 

- Orfenat - Infància - Amistat - Religió - Catolicisme - Jueus - Nazisme - França

- Gestapo - Milicians - 2a Guerra Mundial

 

La crítica diu

 

Louis Malle evoca una anècdota tràgica de la seva infància. La detenció per part de la Gestapo d’uns nens jueus que convivien a la seva escola catòlica i del director de l’escola que els havia acollit contra la llei racista dels ocupants. El títol del film evoca les darreres paraules de comiat que el capellà els hi dirigeix a tots els alumnes, testimonis de la injustícia.

El relat del film és de rara perfecció, dins d’un ritme absolutament clàssic. La possible monotonia del gènere és arropada per un extraordinari clima de tendresa i humanitat, tan propi de records inesborrables, i per una successió d’anècdotes escolars de la millor factura. Malle ens retrotrau a l’escola religiosa dels anys quaranta, però en un clima fantasmal de privacions, pors i opressió. Poques vegades s’ha transmès a la pantalla una situació semblant amb tanta veracitat i senzillesa.

Malle no juga al maniqueu en aquesta gran pel·lícula. Descriu la vida tal qual li evoca el seu record. És probablement el millor mèrit d’aquest gran “adéu”.

 

Cine para leer 1988. Bilbao: Mensajero, DL 1989.
 

Proposta d'activitats

Cicle Superior de Primària, ESO i Batxillerat/CF

 

 

  • Observa la evolució de la relació dels dos amics protagonistes. Com se’ns mostra a l’inici i com va evolucionant al llarg del film? Hi ha uns moments clau on la seva relació canvia. Quins són? Què els passa? Analitza’ls.

 

  • Per rodar aquesta pel·lícula no es va utilitzar llum artificial. En tot moment es filma amb la llum natural dels diferents escenaris. Quin tipus de llum i color veiem? Clars, foscos? Quina sensació ens vol transmetre el director? Recordeu que l’acció passa a l’hivern del 1944.

 

  • Analitzeu l’escena en la que tots els nois estan mirant una pel·lícula de Chaplin The Immigrant.  Perquè escull aquest títol? Quan riuen i quan estan tristos? Per què? Aquest és un dels pocs moments on veiem riure als nois. Busqueu quin altre moment –també de caire artístic- veiem als dos amics rient i passant-ho bé junts. Perquè el director vol transmetre les emocions dels nois a través de l’art (el cinema, la música, la literatura...)? Reflexioneu sobre el paper de l’art en la vida de les persones.

 

  • Un dels temes del film és la persecució de persones jueves a la França ocupada durant la segona guerra mundial. Coneixeu altres pel·lícules que tractin aquest tema? Citeu-ne alguna.

 

Completeu el vostre visionat

 

- Adiós muchachos (Au revoir les enfants)(DVD). Madrid: Avalon, DL 2010.

- Casas, Quim. Punto final: la infancia asumida. “Dirigido por”, núm. 157 (abr. 1988), pàg. 60-62.

- L’Évidence de la plénitude. En Prédal, René. Louis Malle. Paris: Edilig, 1989. Pàg. 150-161.

- French, Philip. Conversations avec... Louis Malle. Paris: Denoël, cop. 1993.

- Jeancolas, Jean-Pierre ; Audé, Françoise ; Benayoun, Robert. Louis Malle. Un ailleurs infinement proche. “Positif”, núm. 320 (oct. 1987), pàg. 29-39.

- Toubiana, Serge. Regards d'enfants. Souvenirs d'en France. “Cahiers du Cinéma”, núm. 400 (oct. 1987), pàg. 18-22.

 

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

 

 

Passades les vacances escolars de l'hivern de 1943 a la França ocupada pels nazis, Julien Quentin, un estudiant catòlic de família benestant, retorna amb resignació al col·legi carmelita de Saint Jean de la Croix dirigit pel Pare Jean.

En aquesta ocasió, però, el tedi de la tornada és interromput per la inesperada arribada de tres nous alumnes a l'escola. Un dels nouvinguts és Jean Bonnet, un estudiant amb una gran aptitud per l'aritmètica i el piano que, malgrat els seus inicials problemes d'integració amb la resta de companys, acaba establint amistat amb Julien.

Aquesta amistat es consolida una nit quan els dos alumnes passen a compartir el secret del taciturn i misteriós Jean, a qui Julien descobreix resant en hebreu i portant una quipà. El seu amic li confessa aleshores que el seu cognom real és Kippelstein, d'origen jueu, i que ha trobar refugi a l'escola gràcies a l'ajuda del Pare Jean, que s'ha compromès a garantir asil als jeus perseguits pels nazis.

 

Dijous 28 de maig de 2015 - 20.00 h