Dossier Film (INCLÒS A L'expressionisme alemany)
Algol. Tragödie der Macht
Fitxa tècnica
La crítica diu
Tot i que el tema de la pel·lícula no ens convenç gaire, i la seva realització tècnica pugui resultar decebedora, no podem fer altra cosa que admirar la intel·ligència de Werckmeister que, lluny d’imposar-se com a director, ha preferit deixar-se endur per un guió on els personatges són els més importants. Quins actors més meravellosos! Anomenem en primer lloc a Emil Jannings que està perfecte de principi a fi i Gottowt que ha realitzat un Méphisto sense el seu sarcasme; acompanyats de Hanna Ralph i d’Erna Morena, una plena de dolçor i l’altra de seducció.
Vingt ans de cinema allemand 1913-1933. Jean-Loup Passek (ed.). [Paris]: Centre National d'Art et de Culture Georges Pompidou, DL 1978.
A banda d'una estratègia publicitària escollida per aprofitar-se de l’èxit de Das Kabinett des dr. Caligari (Robert Wiene, 1920) que presentava Algol com un film molt proper i d’estil similar, els dos films són virtuals antònims en els seus mètodes estilístics. Mentre Das Kabinett des dr. Caligari es distingeix per la seva uniformitat i l’alt grau d’artificialitat en el tractament dels decorats (també dissenyats per Walter Reimann), Algol ens ofereix una intrèpida barreja d’interiors pintats, presses d’exteriors, i material documental. Una increïble varietat de localitzacions, angles visuals, i atmosferes les diferencien.
Neumann, Dietrich. Algol. En Film architecture: set designs from Metropolis to Blade Runner. Dietrich Neumann (ed.). Munich ; New York: Prestel, 1996.
Bibliografia
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema
- Algol. En Fantastique et realisme dans le cinéma allemand: 1912-1933. Bruxelles: Musée du Cinéma, 1969. Pàg. 28.
- Algol. En Vingt ans de cinema allemand 1913-1933. Jean-Loup Passek (ed.). [Paris]: Centre National d'Art et de Culture Georges Pompidou, DL 1978.
- Neumann, Dietrich. Algol. En Film architecture: set designs from Metropolis to Blade Runner. Dietrich Neumann (ed.). Munich ; New York: Prestel, 1996. Pàg. 62-64.
Algol. Tragödie der Macht era una pel·lícula perduda fins fa poc temps. Es va estrenar un 3 de setembre de 1920 a Berlín i va ser dirigida per Hans Werckmeister. El protagonista principal és el gran intèrpret Emil Jannings, que treballaria amb el temps per directors com F.W. Murnau i Josef von Sternberg. En aquells moments s’estava forjant el que, amb el temps, es coneixeria com expressionisme cinematogràfic alemany. L’etiqueta, que ha fet fortuna, és de contorns imprecisos. No es pot resumir amb un únic terme la riquesa i varietat del cinema que, acabada la Primera Guerra Mundial, s’estendria per la complexa Alemanya de Weimar.
Algol és una història de ciència-ficció sobre l’arribada a la Terra d’un ésser d’un altre planeta que porta amb ell una tecnologia desconeguda per l’ésser humà. És llavors quan el protagonista, Robert Herne (Emil Jannings), veu l’oportunitat d’aprofitar aquesta tecnologia per millorar la vida del planeta. Herne és miner, però amb aquesta ajuda definitiva es converteix en un home totpoderós. Però les coses no poden ser tan fàcils. La voluntat de poder i l’abús de la tecnologia que ens supera com espècie són temes que recuperarà la molt coneguda Metropolis, de Fritz Lang, pocs anys després. Algol explica un fracàs. La confiança cega que alguns dipositen en una tecnologia que no entenen és una gran amenaça per a tothom. Els escenaris de la cinta van ser dissenyats per Walter Reimann, que també és el responsable de Das Kabinett des dr. Caligari (Robert Wiene, 1920). No falten a Algol escenaris futuristes, que demostren la influència de les avantguardes pictòriques en una part important del cinema de la República de Weimar.
És un exercici de gran interès pensar què hauria dit la crítica Lotte H. Eisner al seu clàssic La pantalla demoníaca si hagués pogut examinar una cinta que avui dia podem gaudir en la seva versió recuperada i restaurada.
Iván Gómez (Universitat Ramon Llull)