Cinema amateur a Catalunya | Sessió de curtmetratges

A Catalunya, el cinema amateur va tenir una importància i un ressò internacionals. La sessió amplia els títols mostrats públicament durant el centenari celebrat el 2024 a la Filmoteca, amb una nova selecció de films dels anys trenta centrats en l’esport i l’oci.

Quatre títols que mostren com el cinema amateur ens permet percebre la modernitat i el nou dinamisme dels anys trenta, l’oci, l’esport i les activitats que ja prefiguren elements que ens remeten als temps actuals.

La dona i els esports 

Direcció - Eusebi Ferré 

Producció - Catalunya 

Any - 1935 

TSF 

Direcció - Miquel Iglesias Bonns   

Producció - Catalunya 

Any - 1934 

Natació 

Direcció - Claudi Gómez Grau 

Producció - Catalunya 

Any - 1935 

L’auca del senyor Canons 

Direcció - Salvador Mestres Palmeta 

Producció - Catalunya 

Any - 1934 

Des dels seus inicis, el cinema es bifurca, per raons tècniques i econòmiques (que no pas artístiques) en dues vies ben diferenciades: la dels professionals del medi i la dels realitzadors aficionats. És en aquest segon apartat on hi trobem el cinema amateur, un tipus de cinema que presenta serioses dificultats a l’hora de limitar el seu àmbit i establir el seu autèntic significat. 

És cert que existeixen definicions sobre el cinema amateur, instaurades per persones o entitats de prestigi, que han contribuït a una certa clarificació. Però aquesta activitat s’ha anat variant i matisant, enriquint-se a la llum de l’evolució de la pròpia pràctica d’amateur, de la diversitat temàtica que ha experimentat, o de la tecnologia, que ha expandit colossalment la feina del creador. Un desenvolupament, en definitiva, que potser en certs moments ha fet necessària una redefinició. 

[...] 

Així, van sorgint qualificatius com «cinema marginal» (que no marginat, encara que també ho sigui en la pràctica), «cinema experimental», «d’avantguarda», «cinema pobre», «cinema d’autor», «cinema alternatiu», «cinema underground», «cinema lliure», «cinema de curtmetratge», i naturalment, «cinema amateur». I encara cal afegir-hi el de «cinema no professional», que fa uns anys va adoptar la UNICA, la Unió Internacional del Cinema Amateur en substitució del terme «amateur», segurament pel què dèiem de l’expandiment de la pròpia pràctica filmadora, i també perquè es devia considerar com a pejoratiu dir-ne «amateur» d’una cinta. I això sí que és ben cert: ho trobem, tot sovint, en els escrits dels crítics saberuts i ostentosos, que per argumentar en negatiu un aspecte d’un film comercial tiren mà del mot «amateur», en el sentit de poc acabat, mal engiponat, fet de qualsevol manera o sense massa destresa. 

Tomàs i Freixa, Jordi. El cinema amateur a Catalunya. Barcelona: Institut Català de les Indústries Culturals, 2009.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema 

Cinema amateur. Barcelona: Secció de Cinema del Centre Excursionista de Catalunya, 1932-1936. [Consultable a: https://repositori.filmoteca.cat/handle/11091/9657] 

Fibla Gutiérrez, Enrique. A vernacular national cinema: amateur filmmaking in Catalonia (1932-1936). A: Film history. Vol. 30, núm. 1, spring 2018, p. 1-29. 

Tomàs i Freixa, Jordi. El cinema amateur a Catalunya. Barcelona: Institut Català de les Indústries Culturals, 2009. 

Torrella, Josep. El cine amateur español: 1930-1950. Barcelona: Sección de Cinema Amateur del Centro Excursionista de Catalunya, 1950.