- Drama - Faula cinematogràfica - Moviments migratoris - Solidaritat - Fronteres

- Polítiques migratòries - Cinema social - Europa

Al diccionari del cinema social, el drama de la immigració il·legal acostuma a incorporar unes altes dosis de maniqueisme i tremendisme. En aquest sentit, El Havre ens ve a demostrar que un altre cinema, i un altre món, són possibles: el veterà mestre finès Aki Kaurismäki, que aquí ens ensenya la seva cara més afable (la noblesa i l’honestedat es donen per descomptades), il·lumina un relat en què un grup d’humils i valents camarades de la Normandia francesa, una mena d’Equip A en versió Resistance, decideixen protegir a un noi africà que somia amb retrobar-se amb la seva mare a Londres.

A El Havre no hi ha lloc pels dilemes morals ni les truculències sentimentals. Hi ha una batalla urgent per batre’s: la solidaritat i la compassió reclamen fer-se un lloc en una realitat adormida, necessitada d’un curs accelerat d’humanisme. Amb aquest propòsit, Kaurismäki recorre al seu distanciat receptari humorístic i compon una obra loquaç i colorista, de pinzellades netes i girs transparents. En el fons, es tracta d’una utopia victoriosa (i miraculosa). Quina sort té el cinema de poder comptar amb la maduresa d’un cineasta tan necessari com Kaurismäki.

Yáñez Murillo, Manu. El Havre. "Fotogramas", núm. 2019 (enero 2012), pàg. 12.

 ESO i Batxillerat/CF

• El Havre és una pel·lícula d’Aki Kaurismäki. Aquest director finès és conegut pel minimalisme i la simplicitat de les seves pel·lícules. Hi esteu d’acord? Com penseu que es reflecteix aquesta simplicitat a El Havre?

• Analitzeu el muntatge cinematogràfic de la pel·lícula triant alguna seqüència i analitzant-ne els tipus de plans. Quins tipus de plans utilitza el director majoritàriament? La història del film, diríeu que és lineal o utilitza altres estratègies com el flashback? Quines altres estratègies narratives hi veieu?

• Fixeu-vos en els sons de la pel·lícula:

Kaurismäki treballa molt les imatges i deixa als diàlegs un paper més sintètic, però amb humor soterrat. El sons diegètics, en canvi, són sumament precisos i descriptius, i en algunes escenes agafen una importància cabdal. La música també té un paper preponderant al film.

Busqueu el significat de sons diegètics i extra-diegètics al cinema.

Passeu l’escena del tiroteig a l’estació sense imatge, escoltant només el so. Com imaginaríeu les imatges si no haguéssiu vist la pel·lícula? Torneu-la a passar amb les imatges i comenteu la tria del director. Creieu que és una manera de narrar encertada? Per què creieu que opta per aquesta manera d’ensenyar l’acció?

• Observeu aquest cartell de la pel·lícula:

Què us suggereix? Quins colors utilitza? Creieu que transmet l’esperit i l’estètica del film?

Fixeu-vos en els personatges que hi apareixen. Com van vestits? Creieu que la seva vestimenta correspon amb el seu tarannà? Penseu que el cartell reflecteix fidelment la importància dels personatges dins la pel·lícula?

• Ara mireu aquests altres cartells de la mateixa pel·lícula:

Compareu-los entre ells i amb l’anterior.  Quin diríeu que és més fidedigne a la història i l’ambient de l’obra?

Creieu que a través dels cartells de pel·lícules se’n pot deduir el gènere d’aquestes? Segons vosaltres, quins són els elements imprescindibles que hauria de tenir un cartell cinematogràfic?

• S’ha dit que el cinema de Kaurismäki defuig el melodrama i cerca l’equilibri, contraposant tocs d’humor i quotidianitat fins en els moments més dramàtics. En quins moments creieu que la pel·lícula reflecteix aquesta situació?

• En la narració cinematogràfica d'El Havre, s’estableix un paral·lelisme entre l’arribada d’Idrissa a la casa de Marcel i la partida d’Arletty. Aquest paral·lelisme permet mantenir un cert equilibri narratiu en un moment on tot sembla que trontolla. Per què? Quins altres paral·lelismes o contrastos veus entre els personatges d’Idrissa i Arletty?

• En quin gènere cinematogràfic classificaríeu El Havre? Per què?

• Compareu els personatges del comissari Monet i Marcel. Creieu que la manera de presentar els personatges físicament al film (constitució, vestuari, etc.) reforça el tarannà de cadascun d’ells? Com descriuríeu el personatge del comissari Monet? Creieu que aquest pateix una evolució durant la pel·lícula?

• Fixeu-vos en els papers dels personatges femenins durant el film. Quin paper hi juguen? Creieu que tenen el mateix tractament que els masculins? Raoneu la vostra resposta

• Kaurismäki va cuidar molt l’ambientació dels escenaris on es desenvolupa la pel.lícula. S’ha arribat a dir que El Havre té un tractament pictòric, ja que els colors que s’hi utilitzen, per exemple, són d’una importància cabdal. En aquesta pel·lícula el director juga amb colors contrastats que donen homogeneïtat als escenaris del film, especialment en aquells que formen part de l’univers del dia a dia de Marcel.  S’ha comparat la paleta cromàtica de El Havre amb la del pintor Edward Hopper, tot i que potser El Havre té una tonalitat més freda. Busqueu obres de Hopper i poseu-les en relació amb les tonalitats del film. Podeu guiar-vos per les següents escenes o triar-ne d’altres:

• El Havre tracta sobre la solidaritat de les persones enfront la crueltat de les polítiques migratòries. Le Havre, al nord de França, és un dels llocs estratègics per a moltes persones immigrants que volen arribar a Anglaterra. Calais és una altra ciutat similar, el punt més proper del Canal de la Mànega, des del qual  moltes persones intenten arribar a les costes de Dover.

Situeu aquestes tres ciutats en un mapa.

Busqueu notícies sobre el tema migratori relacionades amb aquestes ciutats i comenteu-les.

Per què creieu que aquestes persones fugen dels seus països?

• Kaurismäki va dir el següent sobre el tema central de Le Havre:

“El cinema europeu no tracta gaire sovint l’aprofundiment continu de la crisi econòmica, política i sobretot moral causada per la qüestió no resolta dels refugiats. La sort reservada per als extra-comunitaris que intenten entrar a l’UE és diversa i sovint indigna. No tinc la resposta a aquest problema, però m’ha semblat important abordar aquest tema en una pel·lícula que, des de tots els angles, no és realista.”

Per què creieu que el director afirma que aquesta història no és realista? Hi estàs d’acord?

• El Havre és la primera d’una trilogia inacabada sobre ciutats portuàries. Aquest 2017 Kaurismäki ha llançat la segona entrega de la trilogia. Busqueu el títol de la pel.lícula i la sinopsi i establiu-ne els punts en comú amb El Havre.

Altres activitats relacionades

• Filmoteca per a les escoles: Cinema, memòria, pau i drets humans.  

• Unitat didàctica: Derechos Humanos de las personas en movimiento. Refugio, inmigración y asilo (Amnistia Internacional, 2011) 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

- Aknin, Laurent. Entretien avec Aki Kaurismäki: à l'occasion de la sortie de Le Havre. “Avant-Scène Cinéma”, núm. 588 (déc. 2011), pàg. 64-66.

- Bagh, Peter von. Common people. “Film Comment”, vol. 47, núm. 5 (Sept.-Oct. 2011), pàg. 38-43.

- Baldini, Elisa. Il cinema di Aki Kaurismaki, le donne e l'amore è solo un problema di esistenza. “Cineforum”, vol. 51, núm. 510 (dic. 2011), pàg. 11-15.

- Binétruy, Pascal. Le Havre: quand la ville ne dort pas. “Positif”, núm. 610 (déc. 2011), pàg. 32-33.

- Brooke, Michael. Minor quay. “Sight & Sound”, vol. 22, núm. 5 (May 2012), pàg. 16-20.

- De Grandis, Adriano. Miracolo a Le Havre. “Segnocinema”, vol. 32, núm. 173 (genn.-febbr. 2012), pàg. 51-52.

- Gran Angular: Le Havre. “Cahiers du Cinéma España”, núm. 51 (dic. 2011), pàg. 8-25.

- El Havre (Le Havre)(DVD). Barcelona]: Cameo Media, DL 2012.

- El Havre. En Carrera, Pilar. Aki Kaurismäki. Madrid: Cátedra, 2012. Pàg. 315-320.

- Kermabon, Jacques. Le miracle du Havre. “24 Images”, núm. 153 (sept. 2011), pàg. 41.

- McGill, Hannah. Le Havre. “Sight & Sound”, vol. 22, núm. 5 (May 2012), pàg. 71.

- Petrus, Anna. Le Havre: destellos de luz. “Dirigido por”, núm. 418 (enero 2012), pàg. 14.

- Roux, Baptiste. La géographie urbaine de la conscience: 38 témoins et Le Havre. “Positif”, núm. 620 (oct. 2012), pàg. 68-71.