- Simfonia - Música clàssica - Animació - Walt Disney - So - Banda Sonora - Tchaikovski

- Stravinski - Bach - Schubert - Beethoven - Instruments musicals - Mickey Mouse

Descriure Fantasia com una pel•lícula clàssica de Disney és problemàtic, ja que no segueix cap de les convencions narratives típiques de Disney. Està formada per sèries de peces musicals clàssiques coordinades amb animació. Hi ha vuit segments, els quals varien temàticament en estil i en narrativa. Cada segment està separat per un retorn a un interludi d’acció real que introdueix la peça següent. Als segments d’acció real apareix l’Orquestra Simfònica de Philadelphia que va ser utilitzada per a les gravacions dirigides per Leopold Stokowski. Aportant un comentari i introducció a cada peça hi ha Deems Taylor, el rol del qual era introduir a espectadors poc familiaritzats a la música clàssica. Mentre que el primer segment pren forma de colors abstractes i imatges que representen els sons de l’orquestra, els segments que el segueixen tenen una vaga mini-narrativa. La major part d’aquests mostren criatures de mites o llegendes, i d’altres que reclamen capturar les imatges que podrien passar pel cap de l’espectador mentre escolta l’orquestra. La pel•lícula se centra sobretot en aquest últim tipus d’imatges i els comentaris pretenen guiar l’espectador de tal manera que no se li permet apreciar la música clàssica. La inferència és que l’audiència de masses necessita una autoritat per a ensenyar-li com gaudir els plaers de l’alta cultura. Aquesta fusió entre les altes i baixes tradicions creatives (música clàssica i animació de Hollywood) representen un intent de portar actors divergents de la societat junts per a la mateixa gratificació.

Harrington, Seán. The Disney fetish. Herts: John Libbey Publishing, cop. 2014.

CM, CS i ESO

• Fantasia és una pel·lícula que pretén explorar la relació entre l’animació i el so o la música. Una de les il·lustracions més clares que utilitza la pel·lícula per fer-ho, és quan apareix el personatge de la “banda sonora” que, a través de color i forma, representa diversos instruments. A sota veiem alguns exemples. D’aquesta manera, podem fer-nos una idea de com treballa la banda sonora i les vibracions del so. Descriviu què és el so. A classe feu diversos tipus de sons i dibuixeu com us imagineu que vibraria la banda sonora (colors i formes) amb cadascun.

• La música serveix per a ambientar i crear estats d’ànim.

A l’inici del següent vídeo en el qual en Mickey té un somni en què s’imagina que és un gran mag, podeu distingir la percussió? Què passa a la tempesta i el mar, quan sona percussió (plats)?

http://www.imdb.com/video/screenplay/vi280337689/

Fixeu-vos, en canvi, en aquest fragment en el qual la música marca el pas dels personatges: S’afegeixen instruments a mida que avancen els estats d’ànim?

http://www.imdb.com/video/screenplay/vi531995929/

• Cal no oblidar que les imatges que hem vist són una de les moltes possibles interpretacions d’aquestes peces clàssiques! Escolteu la “Dansa de la fada de sucre” del Trencanous de Txaikovski sense veure les imatges i descriviu després què us ha transmès i què us heu imaginat. Compartiu les diferents idees.

• Blois, Marco de. L'honneur du père: d'un "Fantasia" à l'autre. “24 Images”, núm.  101  (Spring 2000), pàg. 32-33
• Fantasia (DVD). [Madrid]: Walt Disney Studios, [20--?].
• Fantasia. En Maltin, Leonard. The Disney films. London: Thomas Nelson ; New York : Crown, 1973, pàg. 38-45.
• Furniss, Maureen.  Walt Disney's Fantasia: special 60th anniversary edition. “ The Moving Image”, vol. 1, núm. 2  (Fall 2001), pàg. 54-65
• Luchett, Moya. Fantasia: Cultural construction of Disney “Masterpiece”. En Disney discourse: producing the magic kingdom. Eric Smoodin (ed.). New York ; London : Routledge, 1994, pàg 214-236.
• Peri, Don. Working with Disney: interviews with animators, producers, and artists. Jackson: University Press of Mississippi, cop. 2011.
• Thomas, Bob. Walt Disney: personaje inimitable. Madrid : Iberonet, 1995.
• Thomas, Bob. Walt Disney: the art of animation: the story of the Disney Studio contribution to a new art. New York: Simon and Schuster, 1958.
• Turner, George. Disney's Fantasia: yesterday and today. “American Cinematographer”, vol. 72, núm. 2  (Feb. 1991), pàg. 54-65.
• Vidal González, Rodolfo. La Actividad propagandística de Walt Disney durante la Segunda Guerra Mundial. Salamanca: Publicaciones Universidad Pontificia, 2006, pàg 91.
• Walt Disney's Fantasia. New York: Walt Disney Productions, 1940.

• Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema