Dossier Film (INCLÒS A Els orígens del cinema)

Hugo

La invención de Hugo

Fitxa tècnica

Direcció Martin Scorsese
Guió John Logan (Novel·la: Brian Selznick)
Música Howard Shore
Fotografia Robert Richardson
Interpretació Asa Butterfield, Chloë Grace Moretz, Ben Kingsley, Sacha Baron Cohen
Producció Estats Units
Any 2011

La crítica diu

 

Quan Martin Scorsese va anunciar que portaria al cinema la novel·la il·lustrada The invention of Hugo Cabret (2007), de Brian Selznick, la seva elecció no podia ser més conseqüent: és la història d’un nen que somia i la seva trobada casual, però inoblidable, amb l’home que ens va ensenyar a somiar en gran, des de la pantalla d’un cinema, Georges Méliès (1861-1939). «Méliès és l’inventor de l’espectacle, de la ruta cap al regne de les fades, entre les tendres estrelles i els sols somrients», va dir René Clair. Per això Hugo (Asa Butterfield), un orfe que viu sol a la terminal ferroviària de París-Montparnasse, ocupant una petita golfa a la qual s’arriba des del sorollós i ciclopi mecanisme del rellotge que domina l’ampli vestíbul de l’estació ‒i que Scorsese filma com si fos un dels surrealistes artefactes de Metropolis (Fritz Lang, 1927)‒, havia de trobar-se amb Méliès, un esquerp ancià d’aspecte aristocràtic que arregla i ven joguines en un modest quiosc.

Hugo anhela reconstruir un deteriorat i fascinant autòmat construït pel seu pare, «especialista en cronometria». Un enginy amb forma humana que, presumiblement, podia escriure, ja que sostenia una ploma i estava assegut darrere d’una taula. Les ganes d’Hugo el fan assemblar, i molt, a Méliès, qui es va obstinar a desvelar-nos l’essència fantàstica del cinema en pel·lícules com Le voyage dans la Lune (1902), ja que el noi imagina, i la imaginació és el motor més gran de l’activitat humana i la principal font de desenvolupament humà... (...)

 

 

Hugo és una màquina ben lubricada, un fascinant entreteniment que concilia el Nou i el Vell: un virtuós moviment de càmera, que comença amb uns plans aeris de París a inicis del segle XX, ens condueix frenèticament a través de la bulliciosa estació de tren, des del seu exterior, travessant andanes i portals fins a detenir-se en aquell gran rellotge des del qual tafaneja l’Hugo... Martin Scorsese ens ofereix un relat amb regust dickensià i tocs d'slapstick de ritme visual frenètic, gràcies a les noves tècniques digitals. (...)

Per altra banda, Hugo retrata de forma específica els observadors de la vida que, potser estimulats pel desig ‒recordem, allò que escrivia Eduard Punset a El alma está en el cerebro: radiografia de la máquina de pensar «ens separa de nosaltres mateixos, ens desubica, ens torna excessius, fa que visquem en la improvisació, el desordre i el capritx, màximes expressions de la llibertat portada al paroxisme. El desig reivindica la vida, el plaer, l’autorealització, la llibertat»‒, o probablement per la soledat, exploren la realitat a través de les seves imatges en moviment, essència de la imaginació cinematogràfica. O millor dit, de l’art cinematogràfic.

 

Navarro, Antonio José. Por amor al cine. “Dirigido por”, núm. 419 (feb. 2012), pàg. 18-19.

 

 

Bibliografia

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

 

  • Abiusi, Luigi. Geografia dello stereotipo. “Filmcritica”, vol. LXII, núm. 623 (mar. 2012), pàg. 109-111.
  • Azalbert, Nicolas. Le film des passages. “Cahiers du Cinéma”, núm. 674 (janv. 2012), pàg. 32-33.
  • Berthomé, Jean-Pierre. Hugo Cabret: la Machine à reproduire la vie. “Positif”, núm. 619 (sept. 2012), pàg. 96-97.
  • Bocchi, Pier Maria. Hugo Cabret: no, grazie. “Cineforum”, vol. LII, núm. 511 (genn.-febbr. 2012), pàg. 27-28.
  • Bruno, Edoardo. Restringimento di campo. “Filmcritica”, vol. LXII, núm. 623 (mar. 2012), pàg. 107-108.
  • Cappabianca, Alessandro. In margine a Io e te. “Filmcritica”, vol. LXIII, núm. 634 (apr. 2013), pàg. 163-166.
  • Cappabianca, Alessandro. Sul 3D, su Méliès e su Hugo Cabret. “Filmcritica”, vol. LXII, núm. 621-622 (genn.-febbr. 2012), pàg. 11-15.
  • Christie, Ian. The illusionist. “Sight & Sound”, vol. XXII, núm. 1 (Jan. 2012), pàg. 36-39.
  • Costa, Antonio. Viaggio sulla luna = Voyage dans la lune (Georges Méliès, 1902); seguito da L’Automa di Scorsese e la moka di Kentridge. Milano: Mimesis, 2013.
  • Gran angular: La invención de Hugo. "Caimán, cuadernos de cine", núm. 2 (feb. 2012), pàg. 6-21.
  • Henry, Michael. Entretien avec Martin Scorsese: un film qu’un enfant puisse voir, pour une fois. “Positif”, núm. 619 (sept. 2012), pàg. 88-95.
  • La invención de Hugo [Dossier didàctic]. Barcelona: Filmoteca de Catalunya, 2017.
  • La invención de Hugo (Hugo)(DVD). Madrid: Paramount Spain, 2012.
  • Lerman, Gabriel. Martin Scorsese. “Dirigido por”, núm. 419 (feb. 2012), pàg. 20-23.
  • Liberti, Fabrizio. La storia, il falso, il verosimile. “Cineforum”, vol. LII, núm. 511 (genn.-febbr. 2012), pàg. 20-24.
  • Manassero, Roberto. Cinefila contagiosa. “Cineforum”, vol. LII, núm. 511 (genn.-febbr. 2012), pàg. 25-26.
  • Martin Scorsese. Cinisello Balsamo, Milano: Silvana editoriale, 2015.
  • Mennella, Federica. Hugo Cabret. “Segnocinema”, vol. XXXII, núm. 173 (genn.-febbr., 2012), pàg. 35-36.
  • Méranger, Thierry. Le secret et l’invention. “Cahiers du Cinéma”, núm. 663 (janv. 2011), pàg, 14-17.
  • Moccia, Michele. Il sogno adombrato e il cuore del cinema. “Filmcritica”, vol. LXII, núm. 623 (mar. 2012), pàg. 112-113.
  • Navarro, Antonio José. Por amor al cine. “Dirigido por”, núm. 419 (feb. 2012), pàg. 18-19.
  • Nuttens, Jean-Dominique. Hugo Cabret: memòries de nos pères. “Positif”, núm. 611 (janv. 2012), pàg. 38-39.
  • Osmond, Andrew. Hugo. “Sight & Sound”, vol. XXII, núm. 2 (Feb. 2012), pàg. 66-67.
  • Padrol, Joan. Banda sonora. “Dirigido por”, núm. 420 (marzo 2012), pàg. 88-89.
  • Pastor, Andrea. L’automa ritrovato. “Filmcritica”, vol. LXII, núm. 623 (mar. 2012), pàg. 114-118.
  • Pugliese, Roberto. SegnoDischi. “Segnocinema”, Vol. XXXII, núm. 174 (mar.-apr. 2012), pàg. 67.

 

 

La invención de Hugo és una pel·lícula en 3D dirigida pel novaiorquès Martin Scorsese, basada en el llibre "The invention of Hugo Cabret". Una destacada producció audiovisual estrenada aquí el 2012 amb 14 nominacions als premis Oscar, fent-se guanyadora de 5 d'aquests grans premis.

La invención de Hugo tracta la història de Georges Méliès i la seva forma de fer cinema; recorrent la història de la seva vida a través d'una tendra història entre dos nens: Hugo i Isabella. Hugo és un nen dedicat a la rellotgeria i Isabella una nena somiadora. La seva oportuna trobada els porta a emprendre una aventura a la recerca de l'explicació d'un dibuix. Encara que ells no ho saben el dibuix té una història inquietant que reviu els millors moments del cineasta Méliès, al que tothom creia mort.

Hi ha un cert paral·lelisme entre els inicis del cinema mut, i les modernes pel·lícules en 3D. El 1895, els germans Lumière, pares del cinematògraf, van projectar a París L'arrivée d'un train a La Ciotat, un curt de poc més d'un minut que provocava que alguns espectadors s'aixequessin espantats del seient, davant el realisme de les imatges, per por que la locomotora els atropellés. Una sorpresa semblant a la que es té la primera vegada que es veu una pel·lícula en 3D, en les quals la tercera dimensió de vegades juga males passades.

A través d'aquesta pel·lícula podem comprendre com el cinema ha evolucionat i s'ha reinventat i també ens permet conèixer (en primera persona) l'ofici de cineasta, que no solament ha de ser molt creatiu i innovador sinó que ha de transmetre un missatge a través de la imatge on es mostrin llums, moviments, sons, accions, efectes especials, entre altres; de tal forma que la màgia del cinema ens permeti transportar-nos a una nova realitat plena d'emocions.

 

Fabrizio D'Alessandro (FX Animation)