The Thin Red Line

Les intenses imatges de la natura a The Thin Red Line, l’evident ús de les veus en off i el “distanciament estètic” provoquen naturalment comparacions amb els films de Malick dels anys setanta. Un altre cop, subordina els fets històrics de la narrativa –no hi ha referències culturals d’aquell període, no hi ha afirmacions ideològiques sobre la causa americana durant la Segona Guerra Mundial, i menciona de manera escassa la importància estratègica de Guadalcanal o la particular batalla per Hill 210-  a les seves dimensions mítiques: l’exili de l’Edèn, la carnisseria de la guerra i l’anhel de transcendir. Algunes imatges de la seva firma retornen: un raig de llum a través dels arbres, animals exòtics, gàbies d’ocells, rius o focs.

La partitura musical i la banda sonora New Age, de Zimmer nominada als Oscars són figures destacades. Però aquests mateixos elements que van fer guanyar al director l’ovació de la crítica per les seves dues primeres pel·lícules –la seria resistència a les contemporànies i la tradició del clàssic melodrama de Hollywood- ara semblaven lleugerament pesats en una era d’èpics Blockbusters com Braveheart (Mel Gibson, 1995) i Titanic (James Cameron, 1997) i el postmodernisme superficial de Quentin Tarantino i els germans Coen.

El persistent estatus d’outsider de Malick en relació a les establertes pràctiques industrials i fins i tot les contra estratègies de cineastes independents poder ser il·lustrades en la transformació que representa The Thin Red Line per a les pel·lícules de guerra. Més enllà dels obvis contrastos amb Saving Private Ryan (Steven Spielberg, 1998), el film difereix de qualsevol altre exemple del gènere. No té “la grandiloqüència post adolescent de Francis Ford Coppola a Apocalypse Now (1979), l’empallegosa rectitud d’Oliver Stone a Platoon (1986) o el persistent nacionalisme sentimental de Saving Private Ryan” (Critchley). També li manca el cinisme i desesperació de Full Metal Jacket (Stanley Kubrick, 1987), un film amb el qual és sorprenentment comparat a vegades.

Les seqüències de batalla, tot i ser intenses i brutals, difícilment contribueixen al significat de la trama del film o al significat de la victòria americana. Tal com fa en les seves primeres pel·lícules, tracta la violència com a idiomàtica en comptes de donar-li un significat especial més enllà de l’excessiva destructivitat. “Aquesta violència és mostrada de manera inequívoca com la maldat, i extraordinàriament per a un film de guerra (especialment per a un de la Segona Guerra Mundial) no hi ha una sola expressió de sentiment patriòtic en el film i no hi ha intenció de cap manera de donar una justificació històrica o moral i ni tan sols donar explicació a la violència de la guerra” (Bersani i Dutoit 129). The Thin Red Line es col·loca a part dels seus predecessors del gènere com Guadalcanal Diary (Lewis Seiler, 1943) (una de les millors pel·lícules de Hollywood de la campanya del Pacífic), el film de Malick és més una meditació en la natura”, ha observat Thomas Doherty, “que una evocació a la guerra”.

Michaels, Lloyd. Terrence Malick, Contemporary Film directors. Urbana; Chicago: University of Illinois Press, cop. 2009.
 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Amiel, Vincent. Le bord du monde ne cesse de se rapprocher: La forêt d'émeraude et La ligne rouge. “Positif”, núm. 633 (nov. 2013), pàg. 102-103.
• Angiboust, Sylvain; Alion, Yves. Dix classiques hollywoodiens. “Avant-Scène Cinéma”, núm. 619  (janv. 2015),  pàg. 126-129.
• Atkinson, Michael. Universal soldiers. “Sight & Sound”, vol. XX, núm. 12  (Dec. 2010), pàg. 84.
• Crespi, Alberto. Lavorare con Malick. Conversazione con quattro interpreti. “Cineforum”, vol.  XXXIX, núm. 382  (mar. 1999), pàg. 11-13.
• Davies, David. The Thin red line. London; New York: Routledge, 2009. 
• La Delgada línea roja (The Thin Red Line)(DVD/BD). Madrid: Twentieth Century Fox Home Entertainment, DL 2011.
• Eisenreich, Pierre. La ligne rouge de Terrence Malick. “Positif”, núm. 605-606  (juil.-août 2011), pàg.122.
• Fornasiero, Andrea. Terrence Malick: cinema tra classicità e modernità. Recco: Le Mani, cop. 2007.
• Henry, Michael; Viviani, Christian; Ciment, Michel; Niogret, Hubert. Terrence Malick. “Positif”, núm. 457 (mar, 1999), pàg. 4-16.
• Higuinen, Erwan. Les racines du mal. “Cahiers du Cinéma”, núm. 533 (mars 1999),  pàg. 64-65.
• Hodgkins, John. In the wake of Desert Storm: a consideration of modern World War II films. “Journal of Popular Film and Television”, vol. XXX, núm. 2  (Summer 2002), pàg. 74-84.
• La Polla, Franco. Soldati e filosofi. Malick e il trascendentalismo americano. “Cineforum”, vol.  XXXIX, núm. 382 (mar. 1999), pàg. 9-11.
• MacCabe, Colin; Macnab, Geoffrey. Bayonets in paradise. Soldier stories. “Sight & Sound”, vol. 9, núm.  2 (Feb. 1999), pàg.10-14.
• Macnab, Geoffrey. The thin red line. “Sight & Sound”, núm. IX.3 (Mar, 1999): pàg. 53-54.
• Mathis, Alexandre. Terrence Malick et l'Amérique. Levallois-Perret: Playlist Society, cop. 2015.
• Millington, Jeremy. Critical voices: points of view in and on The thin red line. “CineAction”, núm. 81  (2010), pàg. 28-38.
• Morrison, James. The thin red line. “Film Quarterly”, vol. LIII, núm. 1  (Fall 1999),  pàg. 35-38.
• Pagliara, Arianna. Terrence Malick. Il sogno del Minotauro. Cesena: Historica edizioni, 2016.
• Patterson, Hannah. The Cinema of Terrence Malick: poetic visions of America. London; New York: Wallflower, 2003.
• Piccardi, Adriano. Lo sguardo disumano. “Cineforum”, vol. XXXIX, ním. 382  (mar, 1999), pàg. 3-4.
• Rijsdijk, Ian-Malcolm. Terrence Malick's The thin red line: some historical considerations. “Film & History”, vol. XLI, núm.  1  (Spring 2011), pàg. 26-47.
• Thomson, David. Endings...: The thin red line. “Sight & Sound”, vol.  XXV, núm.11  (Nov. 2015), pàg.112.
• Walsh, Susie. Friendly fire: epistolary voice-over in Terrence Malick's The thin red line. “Literature/Film Quarterly”, Vol.  XXXIII, núm. 4 (2005), pàg. 306-312.
• Whalen, Tom. "Maybe all men got one big soul": the hoax within the metaphysics of Terrence Malick's "The thin red line". “Literature/Film Quarterly”, vol. XXVII, núm.3 (1999), pàg. 162-166.