Drets Humans – Filosofia – Valors – Geografia –  Història –

Pobresa - Drets de l’infant - Educació

El film d’Adolfo Aristarain combina en paral·lel la trama relacional dels personatges amb el cos
ideològic del film, però sempre prioritzant aquest últim com a fil conductor. La temàtica
primordial no és una altra que la lluita imaginària entre uns David i Goliat en plena Pampa
argentina, la pugna entre el poder fàctic, la lògica capitalista, i el reducte idealista que
representa Mario Dominici (Federico Luppi). Aquest és essencialment un home que
aconsegueix impregnar de les seves idees als petits productors de llana desideologitzats.
S’aferrarà a allò amb què creu, la seva cooperativa, esgotant-se però mantenint-se ferm fins
que la llei del més fort s’imposa.

Juntament amb aquesta temàtica, s’estenen un ventall de situacions subordinades a la trama
principal. En primer lloc, l’enfrontament entre el camp i la ciutat, la incomprensió entre dos
espais completament diferents, antitètics. La idea de la capital, Buenos Aires, com a eix de la
vida a Argentina, i la d’un camp abandonat. La vida del camp és una condemna, i l’atracció per
la ciutat tard o d’hora venç als petits propietaris: ho veiem en l’ancià que, després de vendre la
terra a Andrada (Rodolfo Ranni), fa salts d’alegria, feliç perquè se’n va a la ciutat.

La qüestió rural és primordial per a entendre la història social argentina, un dels molts països
llatinoamericans on no s’havia posat en marxa un procés de reforma agrària. En estreta
connexió amb la temàtica del camp, la pel·lícula exposa amb una rotunditat incòmoda
l’analfabetisme. L’immobilisme de la societat rural arriba fins al punt que el capatàs Zamora
(Hugo Arana) es nega al fet que els seus fills s’alfabetitzin.

Vilaprinyó, Francesc. La Dictadura militar argentina y el cine de Adolfo Aristarain.
Barcelona: Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, DL 2013.

ESO i Batxillerat

• Dirigida pel director argentí Adolfo Aristarain, aquesta pel·lícula es considera cinema d’autor. Un dels objectius de la Filmoteca de Catalunya és difondre el cinema, especialment aquell cinema amb menys recorregut dins el circuit comercial. Cerca en què consisteix el cinema d’autor i quins trets el diferencien de les produccions comercials de Hollywood. Coneixes algun altre exemple de cinema d’autor? Quins?
   
• A les pel·lícules d’Aristarain els diàlegs tenen molt pes. Més que l’acció. Pensa en un parell de noms de directors/es de cinema on els diàlegs també juguin un rol similar. Compara i comenta amb els teus companys les semblances entre Un lugar en el mundo i algunes pel·lícules d’aquests altres directors/es.
   
• El film ha estat comparat amb els westerns nord-americans, i en especial amb les pel·lícules de John Ford. S’ha dit que és un western pampero (de la Pampa argentina). Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Quins elements consideres que comparteix amb el western?
• Un lugar en el mundo va ser rodada a la província de San Luis, a Argentina l’any 1992. Cerca on es troba situada, si les condicions de vida actuals dels seus habitants són gaire diferents de les que veiem a la pel·lícula, si l’índex de pobresa ha millorat o no, i a què es dediquen majoritàriament.
• Al film veiem que hi ha nens que no van a l’escola i no saben llegir ni escriure. Creus que això passa a gaires indrets del món actualment? On passa de manera majoritària? Quines en són les principals causes?
• “A vos no te gusta que te manden, ¿no? Cuanto más sepas menos te van a mandar”.
  Reflexiona sobre aquesta frase que diu el personatge interpretat per Federico Luppi al seu fill i comenta-la amb els teus companys
• Mira aquesta escena de la pel·lícula:
  
  

Comenta aquesta frase del personatge interpretat per José Sacristán. Creus que a la nostra societat predominen els valors de la competitivitat o la solidaritat entre persones? Com t’agradaria que fos?

• El personatge de Federico Luppi funda una cooperativa de ramaders. Cerca en què consisteixen les cooperatives, quin és el seu origen històric, i en què es diferencien respecte les empreses convencionals. Llista tres exemples de cooperatives que coneguis del teu entorn i comenta amb els teus companys els seus trets i història.
• Un dels moments més crítics del film es troba quan el personatge de Federico Luppi decideix cremar la llana dels camperols de la cooperativa. Per què ho fa? Estàs d’acord amb la seva decisió.
• S’ha dit que Un lugar en el mundo és cinema de denúncia social. La Filmoteca inicia l’any amb un cicle anomenat Ken Loach, la consciència social, un altre director que s’inscriu dins aquesta tipologia, tot i que amb elements de denúncia molt més explícits i des d’un punt de vista molt diferent. Busca alguna pel·lícula de Ken Loach i mira-la (pots trobar DVDs en préstec a la Biblioteca del Cinema). Comenta les diferències entre el cinema dels dos directors.
• Un lugar en el mundo és una coproducció argentina i espanyola. Què vol dir? Llista tres pel·lícules que siguin coproduccions i especifica de quins països són.
• Aquest film va guanyar nombrosos premis i nominacions. Cerca quins van ser i comenta la seva rellevància.

Altres materials didàctics disponibles:

http://www.edualter.org/material/cinemad/lugar.htm

http://www.aragon.es/estaticos/ImportFiles/09/docs/Profesionales/Salud%20publica/Publicac
iones/Programa%20cine%20salud/Desarrollo%20sostenible/GAlumn%20%E2%82%AC%20Luga
r.pdf

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Vilaprinyó, Francesc. La Dictadura militar argentina y el cine de Adolfo Aristarain. Barcelona: Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, DL 2013.
• Casado, Sergio. Adolfo Aristarain: un nuevo humanismo. Madrid: JC, cop. 2011.
• Brenner, Fernando. Adolfo Aristarain. Buenos Aires: Centro Editor de América Latina, cop. 1993.
• Aristarain, Adolfo. Martín (Hache); Lugares comunes; Roma. Tres películas de Adolfo Aristarain. Madrid: Ocho y Medio, 2004.
• Castillo, Luciano. Con la locura de los sentidos: entrevistas a cineastas latinoamericanos. Buenos Aires: Artesiete, 1994.
• Aristarain, Adolfo; Bortnik , Aída; Carrière, Jean-Claude [et al.]. El Guión cinematográfico. Buenos Aires [etc.]: Paidós, 1997.
• Stalingrad. Un lieu dans le monde. “Positif”, núm. 386, (avril 1993), pàg. 56.
• Di Nubila, Domingo. Un lugar en el mundo (A place in the world). “Variety”, Vol. CCCXLVIII, núm. 2, (Aug 3 1992), pàg. 40.
• Cinéma d'auteur. “Avant-Scène Cinéma”, núm. 421, (avril 1993), pàg. 67.
• Romano, Hélène; Aidan, Marcel. Un lieu dans le monde. “Jeune Cinéma” núm. 221, (avril-mai 1993), pàg. 24-27.