La tradició expressionista

El gust pels contrastos violents, que han estat transposats per la literatura expressionista en formes confeccionades rudement, igual que la nostàlgia del clarobscur i de les ombres, nostàlgia innata en els alemanys, han trobat en l’art cinematogràfic un mode ideal d’expressió. Les visions previstes d’un estat d’ànim vague i confús no podien trobar un mode més adequat, concret i irreal alhora.

D’aquesta manera, cineastes com Robert Wiene i Richard Oswald, que resultaren artistes de segon ordre, han pogut produir il·lusions en els seus inicis filmant pel·lícules que, en el seu moment, semblaren tenir notables qualitats. En aquestes obres, la morbositat d’una dissecció psicològica marcada de freudisme i l’exaltació expressionista anaven bé amb les fantasies romàntiques de Hoffmann i d’Eichendorff. Per a l’ànima torturada de l’Alemanya contemporània aquestes pel•lícules plenes d’evocacions fúnebres, d’horrors, d’una atmosfera de malson, semblaven el reflex de la seva grotesca imatge i servien d’alguna manera de derivatiu.

A 1817, a una carta a Rahel Varnhagen, personatge romàntic, Adolphe Coustine escrivia: “Darrera dels alemanys sempre hi ha, escriguin o visquin, un món misteriós on només la llum sembla travessar el vel de la nostra atmosfera, i els esperits estan disposats a remuntar cap a aquest món que acaba amb l’inici d’aquest, sempre seran estrangers aquí”.

Les ombres i les marcades geometries d'El Gabinet del dr. Caligari són un l'exemple perfecte de les característiques formals de l'expressionisme alemany

Les línees obliqües produeixen a l’espectador un efecte totalment diferent al que produeixen les línees rectes, i les corbes inesperades produeixen una reacció psíquica totalment diferent a les que provoquen les línees de traç harmoniós. Finalment, les línees brusques i les pendents escarpades desencadenen a l’ànim reaccions que difereixen totalment a les que provoquen una arquitectura rica en transicions. El més important és crear inquietud i terror, per tant, la diversitat de plans es torna quelcom secundari. 

Gràcies a una deformació seleccionada i creadora, l’artista disposa de medis que li permeten representar amb intensitat la complexitat psíquica: si l’enllacen a una complexitat òptica poden restituir la vida interna d’un objecte, l’expressió de la seva ànima, els expressionistes tan sols recorren a les imatges dipositades a la memòria i és així com arriben de manera natural a les parets obliqües que no posseeixen cap realitat.  Representar els objectes de manera obliqua, vistos des dalt, és una característica de les “imatges imaginades”. Aquest punt de vista facilita una representació precisa del conjunt, per evitar d’aquesta manera gran part de l’entretallat de les línees.

No oblidem que als alemanys els hi agrada contemplar els reflexes en miralls deformadors. Els escriptors romàntics ja havien observat algunes alteracions de les formes. Un heroi de Ludwig Tieck, per exemple, William Lovell, descriu aquesta impresió d’un univers flotant i imprecís: “els carrers em semblaven com fileres de cases contrafetes, amb habitants embogits”. No són el resó perfecte a aquesta farse els carrers dels decorats de Caligari!

Eisner, Lotthe H. La Pantalla demoníaca. Madrid: Cátedra, 1988.

Consulteu altres dossiers elaborats per la Biblioteca del Cinema

- L’Allemagne 1919-1933. En Barsacq, Léon. Le Decor de film: 1895-1969. Paris: Henri Veyrier, 1985. Pàg. 30-36.

- Buache, Freddy. Le Cinéma allemand: 1918-1933. Renens: Continents ; Paris: Hatier, 1984.

- El Gabinete del doctor Caligari(Das Cabinet des Dr. Caligari)(DVD). Valladolid: Divisa Home Video, cop. 2003.

- La Caja de Pandora (Lulú)(Die Büchse der Pandora)(DVD). Valladolid: Divisa Home Video, 2004.

- El Castillo de Vogelöd (Schloss Vogelöd)(DVD). Valladolid: Divisa Home Video, DL 2008.

- Ciclo cine y expresionismo: Alemania años 20. San Sebastián: Patronato Municipal de Teatros y Festivales, [1988].

- Cine fantástico y de terror alemán (1913-1927). San Sebastian: Donostia Kultura: Semana de Cine Fantástico y de Terror, [2002].

- Le Cinéma expressionniste: de Caligari à Tim Burton. Jacques Aumont, Bernard Benoliel (ed.). Rennes: Presses Universitaires de Rennes: La Cinémathèque française, 2008.

- Curot, Frank. Styles filmiques: 1 classicisme et "expressivisme". Paris: Lettres Modernes, 2000.

- Doctor Mabuse (Dr. Mabuse, der Spieler)(DVD). Valladolid: Divisa Home Video, cop. 2003.

- Eisner, Lotthe H. La Pantalla demoníaca. Madrid: Cátedra, 1988.

- Elsaesser, Thomas. Del Kaiser a la crisis de Weimar. En Historia general del cine: Europa y Ásia, vol. 5. Madrid: Cátedra, 1997. Pàg. 13-59

- Elsaesser, Thomas. Weimar cinema and after: Germany's historical imaginary. London ; New York: Routledge, 2000.

- Expressionisme. En Virmaux, Alain ; Virmaux, Odette. Dictionaire du cinema mondial.[Monaco]: Éditions du Rocher, 1994. Pàg. 345- 354.

- Expressionist film: new prespectives. Dietrich Scheunemann (ed.). Rochester, NY : Camden House, 2003.

- Faust(DVD). [United Kingdom]: Eureka Entertainment, cop. 2011.

- Futurismo, expresionismo y cine. En Mitry, Jean. Historia del cine experimental. Valencia: Fernando Torres, 1974. pàg. 35-78.

- El Golem (Der Golem, wie er in die Welt kam)(DVD). Valladolid: Divisa Home Video, cop. 2002.

- The Hands of Orlac (Orlacs Hände)(DVD). New York: Kino International, cop. 2008.

- La Imagen errante (Das Wandernde Bild)(DVD).Valladolid: Divisa Home Video, DL 2009.

- Incontro ai fantasmi: il cinema espressionista. Paolo Bertetto, Sergio Toffetti (ed.). [Roma]: Fondazione Centro Sperimentale di Cinematografia, cop. 2008.

- Kaes, Anton. Sites of desire: the Weimar street film. En Film architecture: set designs from Metropolis to Blade Runner. Dietrich Neumann (ed.). Munich: New York: Prestel, 1996. pàg. 26-32.

- Kracauer, Siegfreid. De Caligari a Hitler. Barcelona: Paidós, 1985.

- Kurtz, Rudolf. Expressionisme et cinéma. Grenoble: Presse universitaires, 1986.

- Manvell, Roger ; Fraenkel, Heinrich. The German cinema. London: J. M. Dent and Sons, 1971.

- Master narratives: Caligari, Nosferatu and Metropolis. En Hoffgen, Maggie. Studying German cinema. Leighton Buzzard: Auteur, 2009. Pàg. 15-30.

- Metropolis (BR). Valladolid: Divisa Home Video, DL 2010.

- Nosferatu (DVD). Valladolid: Divisa Home Video, 2009.

- Peripheral visions: the hidden stages of Weimar cinema. Kenneth S. Calhoon (ed.). Detroit, Michigan: Wayne State University Press, cop. 2001.

- Phantom (DVD). Valladollid: Divisa Home Video, DL 2009.

- El Problema de la llamada estética expresionista. En Hernández Ruiz, Javier. Escenarios de la fantasía. Zaragoza: Secretariado de Actividades Culturales de la Universidad de Zaragoza: Filmoteca, 1990. pàg. 51-66.

- Román, José. El Cine alemán y la tendencia expresionista. Santiago de Chile: Universidad de Chile. Facultad de Artes. Programa de Magister en TEHA, 2004.

- Sánchez-Biosca, Vicente. Del otro lado: la metàfora. Madrid: Hiperión: Instituto de Cine, Radio y Televisión, 1985.

- Sánchez-Biosca, Vicente. Sombras de Weimar: contribución a la historia del cine alemán 1918-1933. Madrid: Verdoux, 1990.

- Santamarina, Antonio. La Ciencia-Ficción en la República de Weimar. “Nosferatu”, núm. 34-35 (enero 2001), pàg. 11-22. 

- Spione(DVD). Valladolid: Divisa Home Video, cop. 2006.

- Tone, Pier Giorgio. Strutture e forme del cinema tedesco degli anni venti: scrittura filmica e sviluppo capitalistico. [Milano]: Mursia, [1978]..

- The Weimar Cinema. En Silberman, Marc. German cinema. Detroit: Wayne State University Press, 1995. pàg. 1-48.

- Weimar cinema (1919-1933). En Hake, Sabine. German national cinema. London ; New York: Routledge, 2002. Pàg. 26-58.

- Weimar Cinema: An essential guide to classic films of the era. Noah Isenberg (ed.). New York: Columbia University Press, 2008.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema