Fitxa tècnica
La família d’Ainhoa Mata Juanicotena va filmar, gravar i fotografiar la seva vida durant molts anys. A l’adolescència, a finals dels anys vuitanta, Ainhoa comença a escriure tot el que no volia explicar a ningú. Els diaris de vida conservats fins a la seva mort descriuen una dona ben diferent de la que coneixien els seus familiars i amics.
Com els escrits de tantes altres dones que la van precedir, aquests textos íntims revelen una infinitat de temes lligats a l’experiència femenina, alhora que esbossen una crònica alternativa de la història oficial de l’Espanya dels anys noranta. El film és també travessat per la poesia de Sylvia Plath, Alexandra Pizarnik i Anne Sexton, o pels dietaris de Frida Kahlo i Susan Sontag.
Carolina Astudillo l’ha concebut així com un lloc d’interlocució, un exercici artístic, intel·lectual i polític que obre la porta a una relació creativa entre dones i una filiació simbòlica entre generacions. Premi al millor llargmetratge documental al Festival de Cinema Espanyol de Màlaga el 2018.