Fitxa tècnica
Un assaig sobre la memòria, una mirada política i poètica que insisteix en la necessitat de transmissió i en la lluita obstinada contra l’amnèsia. Guzmán posa el fil a l’agulla amb la qual cosirà dues històries, dos exterminis: el dels pobles originaris i el dels presoners polítics de la dictadura a Xile. Reescrivint la història de Xile, aquest documental persisteix i insisteix en noves inscripcions i registres sobre la memòria de tots els pobles.
Aquí hi ha milers de fiords i cascades de gel. Aquí hi ha les veus dels indígenes de la Patagònia, dels primers navegants anglesos i també dels presos polítics de la dictadura de Pinochet. Alguns diuen que l’aigua té memòria. Aquesta pel·lícula demostra, clarament, que també té veu, una veu metafòrica a través de la qual Guzmán explica la història més recent del país: “M’agrada treballar la metàfora per allunyar el documental dels mitjans més tradicionals i perquè és una eina narrativa d’enorme riquesa que provoca la reflexió” (Patricio Guzmán).