Fitxa tècnica
El 19 d’agost del 1978, centenars d’espectadors del cinema Rex d’Abadan (Iran) van ser assassinats per un incendi provocat. El drama va marcar un moment clau de la revolució iraniana i la fi d’una indústria cinematogràfica incipient que, des d’aleshores, pràcticament s’ha esborrat de la memòria col·lectiva.
Les pel·lícules, sovint barroeres però molt populars —les quals un crític va anomenar de broma filmfarsi—, amb personatges estereotipats, trames melodramàtiques, dones seductores i rutines de cant i ball campestres, proporcionaven una alternativa sensual a la imatge oficial de l’Iran difosa pel règim del xa a la televisió estatal.
Aquest cinema comercial també va donar lloc a cineastes com Samuel Khachikian i els posteriors directors Masoud Kimiai i Abbas Kiarostami.
Els films que van sobreviure a la revolució ho van fer gràcies a còpies il·legals en VHS, a partir de les quals Ehsan Khoshbakht ha recopilat una història fascinant de l’Iran entre el 1953 i el 1979.