Fitxa tècnica
Una antiga tradició de la noblesa de Bohèmia obliga a organitzar un sopar a l'any, en què senyors i criats bescanvien els seus papers tradicionals. El film de Schmid està ambientat en una d'aquestes vetllades d'atmosfera especialment decadent, en què la representació de la mort de Madame Bovary serà el punt neuràlgic de la jornada.
"Schmid empresona el temps en llargs plans fixos, dins dels quals els seus intèrprets, maquillats com en les pel·lícules expressionistes dels anys vint, es desplacen alentits, gairebé sense dir ni una paraula. Aquests plans fixos, aquesta lentitud dels gestos, aquest silenci de vegades interromput per la música i les paraules de les «atraccions», provoquen una sensació de vertigen, fan perdre la noció de realitat. D'aquesta manera, Daniel Schmid sotmet els seus espectadors a un encantament propi dels encantadors cruels dels contes de fades. Els atrapa amb la bellesa mòrbida de les imatges en color, amb les nostàlgies sentimentals i patètiques que desencadena la festa barroca" (Jacques Siclier).