Fitxa tècnica
Una mare abandona la seva filla de vuit anys. Trenta-cinc anys més tard la filla demana a la mare que passin deu dies juntes. Un drama intimista i sensible sobre l'abandonament, el dolor i els límits del perdó. Ramon Salazar planteja el nus de la història com si es tractés d'un desig i l'hi atorga un tractament no naturalista.
"Amb les càmeres digitals i la utilització gairebé sistemàtica de dues càmeres en els rodatges, s'enregistra molt més material que amb les de 35mm i les possibilitats de muntatge es multipliquen. El més habitual, davant la quantitat de material gravat és fer muntatges picats.
És fàcil deixar-se emportar per aquesta tendència. Però no és el cas de directors com Ramón Salazar. Un director capaç de renunciar als plans sense immutar-se.
En La enfermedad del domingo (2018), Ramón moltes vegades anava per davant meu, arribava a muntatge amb idees que ens ajudaven molt a aconseguir aquell resultat tan afinat que té la pel·lícula" (Teresa Font).