Fitxa tècnica
Rainer va comptar amb el grup de dansa de la seva companyia Grand Union per fer el seu primer llargmetratge.
És una reflexió subversiva entorn de les relacions romàntiques que parteix d’una coreografia original de la mateixa Rainer i en la qual incorpora imatges d’arxiu.
“A principis dels setanta vaig començar a veure les possibilitats de combinar tècniques experimentals en pel·lícula de 16 mm amb fragments narratius, fet que em va portar al meu primer film, Lives of Performers.
Hi passen moltes coses: hi ha el meu rerefons de dansa de màxima senzillesa, que es transforma en la història parlada sobre un home incapaç d’escollir entre dues dones. I tens una mena de manca de sinceritat.
Em vaig apropar a aquest material influenciada pel melodrama de Hollywood, però també pel teatre de l’absurd de Ionesco i, per descomptat, per les pel·lícules de Godard. En tot el film no hi ha so sincronitzat” (Yvonne Rainer).