Nijushi no hitomi

Ambientada en una illa petita del mar Interior del Japó, segueix la vida d'una jove mestra i dels seus dotze alumnes des d'abans de la Segona Guerra Mundial fins a la postguerra.

El film és un punt d'inflexió en la trajectòria del cineasta, el qual substitueix l'amargor que el caracteritzava per una mirada més sentimental, però sense abandonar el compromís social.

Protagonitzada per una mestra que és marginada perquè les seves idees són considerades poc patriòtiques pel govern feixista, la pel·lícula retrata el pas del temps, la pèrdua de la innocència i les conseqüències devastadores del militarisme i la guerra sobre les persones corrents.

És el millor exemple del que Nagisha Ôshima va definir com "el sabor Ofuna": un cinema càlid i emotiu que celebra la puresa moral i la força dels sentiments.