Fitxa tècnica
Poema visual que recorre una metròpoli aparentment sense habitants i converteix l’amor i el desamor en el tema central. Potser és la primera obra cinematogràfica ambientada als anys vuitanta al Quebec. També és el debut d’un dels noms més singulars del cinema quebequès.
MONTREAL, LA NIT
Després d’una representació de la vida montrealesa i quebequesa orientada sobretot a les lluites col·lectives i els problemes socials, els anys vuitanta no són immunes a les marques d’individualisme que en general caracteritzen aquesta època a l’Amèrica del Nord. Aquesta situació encara captiva i s’observa avui. Strass café i Prière pour une mitaine perdue ho reflecteixen, cadascuna a la seva manera. La recerca d’un vincle afectiu i social és fonamental en tots dos casos i, tant si som al 1980 com al 2020, els cineastes aposten pel blanc i negre.
Sessions relacionades
Prière pour une mitaine perdue
20/04/2023
