Fitxa tècnica
Una dona té el costum d’esperar el seu marit durant hores a la parada d’autobús per donar-li el menjar. Un dia es retarda a causa d’un problema de la germana petita i es troba el seu marit enfurismat per la demora.
“En el seu primer llargmetratge, Mani Kaul es va inspirar en un relat de Mohan Rakesh i en les pintures d’Amrita Sher-Gil. Entenent ja el cinema com a art plàstica i no escènica, en lloc d’utilitzar flashbacks o flashforwards per endinsar-nos en les fantasies mentals de la dona retratada, el cineasta va decidir invertir l’ús tradicional de les lents −un gran angular de 28 mm i un teleobjectiu de 135mm− i utilitzar totes les possibilitats de l’emulsió en blanc i negre” (Francisco Algarín, Gonzalo de Lucas). El film va guanyar el Premi Filmfare de la Crítica.