Premsa

La dotzena edició del cicle Cinema Alemany Actual presenta, del 19 d’octubre al 3 de novembre, una selecció de 10 títols que ofereix un panorama de la riquesa i diversitat del cinema alemany més recent, posant l’atenció en pel·lícules que reflecteixen tendències culturals i socials del moment, i que aborden qüestions com el racisme, la integració o la crisi climàtica. Aquest darrer és el tema del film inaugural, Roter Himmel (El cielo rojo) de Christian Petzold, un drama subtil i atmosfèricament dens que va obtenir el Gran Premi del Jurat al darrer festival de Berlín.

La Setmana del Cineclubisme és un dels principals esdeveniments del moviment cineclubista dels territoris de parla catalana. En el 10è aniversari de la Setmana, la Federació Catalana de Cineclubs proposa un seguit de pel·lícules que volen mostrar l’empenta del moviment cineclubista, que viu un moment dolç amb un increment considerable de sessions programades i d’espectadors, més de 100.000 l’any 2022.

Amb una llarga trajectòria a l’esquena, i encara en actiu, el cinema del britànic Terence Davies ha esdevingut un retrat privilegiat de l’Europa del segle XIX i XX i el reflex d’una certa educació sentimental dels temps que li han tocat viure.

La pel·lícula inaugural d’aquesta 25a edició és Reste un peu, de Gad Elmaleh, un film sobre la identitat en el sentit més ampli. Amb un repartiment format pels pares i amics del director, no és una pel·lícula sobre el judaisme, malgrat que aborda la cultura jueva sefardita, amb els seus costums i tradicions.

Per amor a les Arts 20203/2024

En la seva vuitena temporada, el cicle Per amor a les Arts s’ha consolidat com un mirall; un mirall en què les activitats relacionades amb diverses disciplines artístiques proposades per les diferents entitats i institucions implicades es reflecteixen en una pel·lícula que les il·lustra, les amplia o les distorsiona per aportar-hi noves perspectives.

“Tot tancant els ulls, el cinema mental es projecta sobre la pantalla de les nostres parpelles. El film serà imaginari, o no serà.”

Érik Bullot

La comèdia esperpèntica i escatològica de Francesc Betriu, situada al barri Xino de Barcelona i amb el barcelonisme extrem com a teló de fons, va irritar tant la censura de 1975 que va patir una vintena de talls, que ara s’han pogut recuperar en el procés de digitalització.

Terence Davies

El cinema del britànic Terence Davies ha esdevingut un retrat privilegiat de l’Europa del segle XIX i XX i el reflex d’una certa educació sentimental dels temps que li han tocat viure. Nascut a Liverpool el 1945, va créixer durant la postguerra en una família obrera, experiència que ressona profundament en la seva obra. Les seves vivències com a homosexual en una societat conservadora, la relació amb la religió i el pas inexorable del temps són temes recurrents en les seves pel·lícules.

Nascuda a Itàlia en el si d’una família acomodada de Torí, es va traslladar a París quan era una nena per la convulsa situació creada per les Brigades Roges al seu país. Va estudiar teatre a l’Ecole des Amandiers de Nanterre, dirigida pel prestigiós cineasta Patrice Chéreau, que li va brindar el debut al cinema amb la pel·lícula Hotel de France el 1987. Precisament els records a la prestigiosa escola de Chéreau a finals dels vuitanta son la base del seu darrer treball com a directora, Les Amandiers (La gran juventud), que enceta el cicle.

La presentació de Yi Yi al festival de Cannes de l’any 2000 va ser la revelació d’una de les grans figures del cinema oriental, però la seva prematura mort el 2007 va convertir aquest en el seu darrer llargmetratge i va frustrar les possibilitats de difusió de la seva obra. Ara un breu cicle permet recuperar quatre dels seus llargmetratges, inclòs Yi Yi, en una oportunitat única per acostar-se a la filmografia d’un cineasta tan important com desconegut.