VOSE (Versió original amb subtítols en castellà)

Andres Veiel deixa parlar l’artista per ell mateix i, a partir de metratge audiovisual inèdit, el cineasta crea un retrat associatiu, porós, que, com l’obra de Beuys, obre espais per a les idees.

A finals de la dècada de 1950, a la jove República Federal Alemanya, els àmbits de la política i de la justícia encara estaven impregnats de nepotisme nazi.

El cineasta Chris Kraus troba la inspiració en la seva pròpia família per narrar aquesta comèdia romàntica.

PIER PAOLO PASOLINI, 1963.

"El segon film de Bertolucci és una formulació poètica i totalitzadora dels seus temors i dels perills que ha patit i que ha sabut superar" (Miguel Marías).

La primera dona pintora amb un museu dedicat a la seva obra de precursora del expressionisme. Un biopic simultàniament fascinat per Paula Becker i la seva obra, en sintonia amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

RIDLEY SCOTT, 1982

Rodar la tragèdia dels amants de Verona a Verona mateix va fer parlar d’un “Shakespeare neorealista”. Aquesta adaptació va guanyar el Lleó d’or a Venècia i l’obra teatral es recrea com a òpera al Liceu.

Quan el teatre –com el cinema- no s’avergonyia de voler dir coses, Dürrenmatt en tenia moltes al pap. Aquí, amb l’ajut de Ingrid Bergman, en diu unes quantes. En sintonia amb l’estrena de "La visita de la vella dama" al Teatre Lliure, ens la presenta el crític teatral i coordinador de l’Àgora Lliure-UPF Juan Carlos Olivares.

Una arquitectura minimalista, repetitiva i perillosa és una metàfora dels perills de la vida. Cal sumar sabers per escapar d’aquest espai creat per a l’angoixa però no tothom vol fer-ho. En col·laboració amb la Fundació Mies van der Rohe. Presenta la sessió Miquel Fernández, doctor en Antropologia social i professor del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.