VOSE (Versió original amb subtítols en castellà)

Les aromes de la postguerra i el Berlín enrunat ofereixen a Wilder la possibilitat –amb Charles Brackett i Richard Breen al guió– de retratar el tarannà nord-americà amb altes dosis d’acidesa. El film compta amb una Dietrich memorable, amb el record d’àngel blau que l’acompanya, i el mateix Frederick Hollander hi posa la música.

Una de les primeres i més implacables panoràmiques sobre el món de l’alcoholisme. Edwards la comença com una comèdia fina i la fa derivar cap al patetisme, com si establís un paral·lelisme amb una borratxera eufòrica que acaba amb una ressaca monumental.

Temps: Segona Guerra Mundial. Lloc: camp de presoners aliats amb vigilants alemanys. Objectius: sobreviure i escapar, per als primers; impedir-ho, per als segons. L’heroi: un americà cínic, negociant i sospitós. Un personatge que va proporcionar a William Holden l’Oscar a millor actor.

Un periodista en hores baixes arriba a Alburquerque, on espera trobar la seva gran oportunitat. Aquesta es presentarà en produir-se un accident en una mina i quedar-hi atrapat un home.

Després de 'Perdición', i com a conseqüència directa del seu treball amb Raymond Chandler, Wilder va sentir la necessitat d’abordar el tema de l’alcoholisme.

Fascinat pel Concert per a violí que Miklós Rózsa va compondre als anys trenta, Wilder va estructurar aquest film d’acord amb la música, amb un resultat magistral. A la història apareixen Holmes, Watson, la reina Victòria, espies de tota mena i fins i tot el monstre del llac Ness.

L'obra teatral de Ben Hecht i Charles MacArthur (que, al seu torn, són també dos guionistes esplèndids) pot presumir d’haver conqueriat irremeiablement el cinema, atès que al llarg dels anys ha estat repetidament adaptada al cel·luloide (Lewis Milestone, Billy Wilder, Ted Kotcheff). La versió de Hawks, amb guió de Charles Lederer, es considera un dels moments culminants de la comèdia clàssica.

BILLY WILDER, 1955.

TAY GARNETT, 1946.

Partint de la comèdia de Ben Hecht –que anteriorment ja havien adaptat al cinema Lewis Milestone i Howard Hawks–, Wilder fa una incursió en el món del periodisme i en desvela, de la manera més càustica, les misèries.