VOSE (Versió original amb subtítols en castellà)

És el primer dels tres films realitzats per Wilder amb la parella d’actors Jack Lemmon i Walter Matthau. El seu argument reprèn alguns motius de films anteriors del director, i amb un humor igualment corrosiu: l’afany de triomfar, la maquinació i la relació entre el sexe i els diners.

Una adaptació moderna del conte de la Ventafocs que Wilder va rodar amb la condició que hi participés Audrey Hepburn, una actriu que, com ell deia, “ha anat a escola, sap pronunciar correctament i fins i tot, potser, toca el piano”, i amb Cary Grant, que va refusar el paper que Wilder li havia assignat. Finalment el va interpretar Bogart, cosa que va obligar, per la seva baixa estatura –comparada amb la de Hepburn–, a reforçar-li les sabates.

BILLY WILDER, 1978.

Un film que pren com a argument el llibre de Charles A. Lindberg en què narra la seva travessa de l’Atlàntic –que va fer per primera vegada amb avió, i durant tres dies. Charles Lederer en va fer una adaptació i Wilder, amb Wendell Mayes, el guió. Un film insòlit, per forma i contingut, en la filmografia del cineasta.

Un detectiu privat descriu des de la distància la soledat en termes estadístics: a París hi ha set mil hotels i dues-centes mil habitacions d’hotel, i en quaranta mil s’hi comet adulteri. Mentrestant, la seva filla Ariane, mitjançant un seguit de mentides, aconsegueix seduir el playboy més important del moment.

Les aromes de la postguerra i el Berlín enrunat ofereixen a Wilder la possibilitat –amb Charles Brackett i Richard Breen al guió– de retratar el tarannà nord-americà amb altes dosis d’acidesa. El film compta amb una Dietrich memorable, amb el record d’àngel blau que l’acompanya, i el mateix Frederick Hollander hi posa la música.

Una de les primeres i més implacables panoràmiques sobre el món de l’alcoholisme. Edwards la comença com una comèdia fina i la fa derivar cap al patetisme, com si establís un paral·lelisme amb una borratxera eufòrica que acaba amb una ressaca monumental.

Temps: Segona Guerra Mundial. Lloc: camp de presoners aliats amb vigilants alemanys. Objectius: sobreviure i escapar, per als primers; impedir-ho, per als segons. L’heroi: un americà cínic, negociant i sospitós. Un personatge que va proporcionar a William Holden l’Oscar a millor actor.

Un periodista en hores baixes arriba a Alburquerque, on espera trobar la seva gran oportunitat. Aquesta es presentarà en produir-se un accident en una mina i quedar-hi atrapat un home.

Després de 'Perdición', i com a conseqüència directa del seu treball amb Raymond Chandler, Wilder va sentir la necessitat d’abordar el tema de l’alcoholisme.